DIUMENGE, 02 DE MAIG

Aquest cap de setmana encara estem sota l’ influencia del la depressió , però sembla que tot s’ està acabant.

Per tenir una sortida tranquil·la consultem el Meteoblue i sembla que a ponent el temps aguantarà fins la tarda sense donar-nos un ensurt.

Dels llocs on les previsions son millors és a Sant Llorens de Montgai i com que fa temps que no ens hi apropem, decidim fer-li una visita.

Jo he escalat un munt de vegades a Sant Llorens però mai he fet cap via a la Paret del Pont i  proposo d’ anar-hi als meus dos companys d’ avui, l’ Isabel i en Pere.(L’ Isabel hi ha escalat força i de “Cicerone”)

Desprès d’ esmorzar a Camarasa ens apropem a peu de paret on ja tenim un parell de cordades preparant-se per escalar.

Nosaltres decidim començar l’ escalada per la via “De l’ Alba”.

Una primera tirada que s’ enfila per un díedre molt marcat , no hi ha gaires assegurances però si arbres per auto protegir-se. La reunió la fem a la feixa que hi ha a mitja paret.

La segona és bàsicament un canvi de reunió, cal anar a l’ esquerra tot seguint la feixa fins a trobar un pont de roca llaçat , on farem la reunió.

                                                          VIA  NORMAL  sortida NEURA

La tercera supera un seguit de ressalts per anar a la recerca d’ un díedre molt marcat que superem mig en encastament fins arribar a una cinta vermella molt llarga i que indica que cal deixar la xemeneia per sortir a l’ esquerra per la placa fins la reunió.

Aqui tenim dues opcions, la primera fer una tirada més fins el cim i baixar caminant, o fer dos ràpels que ens deixaran altre vegada a la feixa on hem començat a escalar.

 Com que anem be de temps, decidim fer els ràpels i provar la via “Normal” i sortir per la via “Neura” que l’ Isabel ens ha dit que és molt bonica.

La primera tirada de la “Normal” és suau i ben assegurada a més amb la quantitat de gent que hi ha passat esta completament sanejada.

La segona tirada és un xic més picant, sobretot en un passatge on cal tibar de braços per superar un petit desplom, desprès ja es suavitza i arriba a una feixeta que cal seguir a la dreta fins a trobar la via que volem fer, la “Neura”.

Aquesta tirada, comença amb un pas estrany que solucionem mig en encastament, desprès s’ enfila per tot l’ espero que abans teníem a la nostra esquerra fins arribar a la mateixa reunió final de la via anterior.

Tornem a tenir els mateixos dubtes, seguir escalant o sortir per dalt, i torna a guanyar les ganes d’ escalar !!!.

Dos nous rapels i tornem a començar. Aquesta vegada quasi ens piquem els dits..... La via “Integeral Pim Pam” és el nostre objectiu.

                                                             VIA  INTEGRAL  PIM PAM

Aquesta via és de les antigues i la primera tirada ja et fa apretar de valent, és un 6a contundent i en algun pas ens ha calgut utilitzar eines de veterà  per escurçar la distancia entre assegurances.

La segona tirada es com totes les que travessen la feixa, però va a cercar un petit mur a mitja tirada per donar-li més color.

La tercera, supera un díedre que sembla tombat, però que també et fa apretar força, sobretot al principi i al final .

Aquesta vegada fem reunió un xic més a munt que les anteriors vies i anem decidits a fer la darrera tirada fins el cim, per baixar caminant, per avui ja en tenim prou !!!.

Per acabar la jornada anem fins a Camarasa per fer la cervesa de rigor.

DADES DE LES VIES

NOM.............. Via “de l’Alba”

APERTURISTES.....Pep Godoy, Agusti Sans i Josep Escart

COMPANYS DE CORDA................  Isabel Notivoli i Pere Giró

MATERIAL NECESSARI....................   cintes

DIFICULTAT MÀXIMA......  V

NOM............“Normal sortida Neura”

APERTURISTES.........(E. Ribes i J. Vidal) i (J. Massana i J. Massana)

COMPANYS DE CORDA ........Isabel Notivoli i Pere Giró

MATERIAL NECESSARI..........   cintes

DIFICULTAT MÀXIMA...............  V

NOM..........“Integral Pim Pam”

APERTURISTES............(M. Solis, Ll. Brunat) i (J. Marmolejo, E. Planas i C. Barri)

COMPANYS DE CORDA ...............Isabel Notivoli i Pere Giró

MATERIAL NECESSARI.................  cintes (nosaltres hem fet servir un estrep)

DIFICULTAT MÀXIMA..............   6a

 

 

 DIMECRES, 05 DE MAIG

Aquesta setmana , per fi !!!, puc sortir el dimecres i quedem amb l’ Isabel i el Ginés. No tenim un objectiu clar, tan sols el desig de pujar al Alt Urgell abans no apreti més la calor.

L’aturada per esmorzar la fem com és preceptiu a “Ca la Marisol” d’ Oliana on ens tocarà acabar de decidir el nostre objectiu d’avui.

Portem quatre o cinc ressenyes interessants, però els companys, coneixedors que m’agrada anar a descobrir zones d’escalada no visitades abans , decideixen fer costat a la proposta d’anar a la Roca Alta de Sallent on uns companys han obert un seguit de vies llargues, lluny de les zones massificades.

Per anar a conèixer una zona, no és necessari començar per la via més potent, ans als contrari, cal entrar-hi poc a poc per saber que dona de si la roca.

Escollim la via més curta del sector i sobre el paper, també la més fàcil. La via  “Díedre del Erik”.

L’aproximació és fàcil i amb les indicacions de les ressenyes ho trobem sense problemes. Hem trigat uns vint minuts.

La primera tirada comença amb un extraplom rabiós. Ca pujar dal d’un arbre i agafem el primer parabolt, (suposem que es el tram de 6a+, que nosaltres hem resolt amb un pas d’estrep).

Sortir de l’estrep és difícil però hi ha un pont de roca llaçat, (es molt precari i millor no forçar-lo), però et dona confiança per arribar al segon bolt. Entre aquest segon i el tercer hem trobat un altre pont de roca, (aquest més contundent). Desprès un tram sense res, més fàcil , per arribar a un quart parabolt poc abans d’entrar a la reunió.

Nosaltres hem quedat satisfets, perquè de tres assegurances que marca la ressenya n’hem trobat sis.

La segona tirada, des de la reunió es veu bonica, però la roca no acompanya gaire, (pot ser perquè li manquen cordades per sanejar-la) però hem pujat com si trepitgéssim ous. Hem trobat tres assegurances, (un pont de roca i dos arbres llaçats), però en general és difícil d’assegurar. Crec que la graduació és més difícil del que diu la ressenya.

La reunió una mica incomoda anant amb cordada de tres.

La tercera tirada,es veu molt bonica, però aviat t’ensenya les dents, un primer tram difícil d’assegurar, brut de fang tota la fissura i amb roca costrosa. Acabat aquest tram inicial de la tirada arribem sota un gran bloc, (és molt llaminer per la fissura que presenta, però esta completament separat de la paret, molt d’ull !!!. Si cau us carregareu a tothom que hi hagi a la reunió o sota d’ella. Per la dreta d’aquest, amb roca mediocre, es pot pujar bé). Ara bé el tram més bonic de la tirada fins la reunió.

Tota la tirada és difícil d’assegurar, però hi ha punts on els flotants queden de conya. L’entrada a la reunió es molt maca tot i que les llastres on cal agafar-se fan una mica de yu-yu.

La via tot i ser curta et deixa content, però crec que algun parabolt esporàdic a les tirades superiors faria més tranquil·la l’escalada.

Per sortir de la via, hi ha una corda fixa que ens deixa a prop de la feixa amb fites que cal seguir.

La zona m’ha agradat, i ara cal cercar el moment per anar a repetir les altres vies que hi ha i les que s’obrin en un futur.

 DIUMENGE, 09 DE MAIG

Aquesta setmana tenim el temps revolucionat, però sembla que aguantarà fins la tarda.

Hem quedat per trobar-nos amb la gent de Vilafranca que també volen anar al Alt Urgell.

Finalment ens trobem a Oliana i mentre esmorzem anem aclarint objectius. No serem els que pensàvem i al final ens ajuntem vuit companys. Molts per anar a la via que teníem pensada. Per tant toca canviar d’objectiu i nosaltres, l’ Isabel i jo ens decantem per Roca Naireda, on fa dies tenim una via que esta a la llista d’espera.

Arribats al pàrquing no hi ha cap cotxe, tenim tota la paret per nosaltres. El nostre objectiu son dues vies que hi ha a l’esquerra de la paret, amb una aproximació mes aviat curta.

A mida que fem l’aproximació el cel es va tapant però seguim endavant i comencem l’escalada per la via més curta de les que volem fer, la via CGT.

La primera tirada amb bona roca  i poques assegurances. Hem trobat un parabolt i quatre llaços de corda emplaçats a la tirada, però hem afegit flotants. La tirada es mantinguda i compacta fins quasi arribar a la reunió on canvia el rocam i es torna més trencadís. Fem la reunió en un gran arbre característic.

La segona tirada, comença fent el mono, perquè cal enfilar-se a les branques del arbre per arribar a la primera assegurança, enmig d’una placa llisa. Superat aquest tram cal seguir recte amunt per terreny trencat fins a la reunió en una rapissa còmoda. No hi ha reunió, tan sols una cinta vermella en una branca , (sembla una indicació de reunió). Mentre puja l’ Isabel comencen a caure gotes amb més insistència i decidim deixar els últims quinze metres per a una propera visita.

Cal fer el descens , rapelant des de els arbres i amb dos ràpels tornem a arribar al terra, ja amb una pluja insistent .

Hi ha vegades que la meteo encerta i d’altres que ens enganya , però forma part del joc.

La segona via quedarà per a una propera visita.

Un xic mullats, però amb temps per davant, ens aturem a Oliana per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................  CGT

APERTURISTES...... A. Alarcón i J. Baraldés

COMPANYS DE CORDA.................  I. Notivoli

MATERIAL NECESSARI..................  Joc de Camalots (fins nº 2)

DIFICULTAT MÀXIMA.....................  V+

 DIMECRES, 12 DE MAIG

Hi ha vies que les tens davant però no els hi fas cas fins que algun company la escala i li fa bona propaganda despertant-te el “cuquet” d’anar-hi tot i haver-la mirat en algun llibre d’escalada.

Això es el que ens va passar amb la via “ Integral Safari”, tinc la ressenya i alguna fotografia al llibre d’Ecos d’en David Hita però no cas, fins que uns companys de l’Isabel van fer-la i la van recomanar com a via a visitar.(demostració clara que encara funciona bé el boca-orella).

Avui és un bon dia per anar a provar-la i fer un “safari” per aquesta zona que tan sols he visitat de pas per anar a la zona del Faraó o per escalar a les zones d’esportiva de la part baixa.

Per arribar-hi cal seguir el camí de la “Coma d’en Pastor” fins a creuar el torrent i posar-nos a la seva vessant dreta (vessant est del torrent). Una vegada a la dreta del torrent, el camí torna a creuar a l’esquerra, (vessant Oest)  per enfilar-se fins el pas de la llastra, però nosaltres en lloc de seguir-lo anirem dreta (direcció est)per un corriol poc marcat que ens deixa en pocs minuts al peu de la via.

La primera tirada comença amb roca bona, però humida que rellisca força mentre escalem entre els arbres, però desprès tot i semblar més trencada es una progressió agradable, hi ha vuit parabolts en el primer tram, desprès s’ajeu i ja no hem trobat res mes. L’entrada a la reunió per un díedre bastant trencat. Fem reunió en una sabina gran, just sobre aquest tram

La segona tirada és un canvi de reunió, cal baixar per terreny trencat fins la paret de davant, (no hi ha reunió, però és còmoda).

La tercera tirada, supera la placa amb tendència a l’esquerra, hi ha un tram força dret però ben assegurat. Hem fet reunió en un pi petit que hi ha just abans d’entrar al bosc.

Aquí hem tingut un xic de dubtes, hi ha camins per tot arreu (camins fets per les cabres) i no es veu el tram següent, tapat pels arbres, cal anar a l’esquerra i aviat intuirem la resta d’itinerari, les assegurances estan força a l’esquerra i no es veuen d’entrada, de fet, nosaltres hem pujat per l’espero de la dreta fins quasi el cim de l’agulla i hem fet reunió en la canal que separa aquesta agulla amb el “Turó del pi”.

La última tirada, (es veuen els primers parabolts) comença per una placa molt de paret Nord, rellisca molt, i s’enfila fins uns arbres, d’aquí veurem un nou parabolt que t’orienta a sortir a la carena que seguirem fins el cim amb una roca molt bona.

Trobarem quatre parabolts i un pitó.

Aquí dalt fa un vent molt molest i no ens entretenim gaire, baixem amb un ràpel fins la reunió anterior i decidim anar a conèixer la zona.

Tot i que els companys de l’Isabel van dir que havien condicionat un corriol que baixa fins el torrent, nosaltres seguim les indicacions dels germans Masó i enfilem la travessia per anar a trobar el camí de La Palomera, tot un safari !!!.

Com que no tinc cap foto amb perspectiva per fer la ressenya, decidim pujar fins el coll de Mosset i baixar pel camí de la “Coma d’en Pastor”.

Una vegada al pàrquing, directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.

En resum, una via interessant per a fer una matinal, ben assegurada i amb excursió incorporada, tornem per on tornem.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.........................   Integral Safari

APERTURISTES.....................Germans Oscar i Albert Masó Garcia

COMPANYS DE CORDA...................  Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI......................10  cintes

DIFICULTAT MÀXIMA........................   V+

Hi ha vies on cal anar preparat tan física com mentalment, si no les pateixes del primer al darrer metre.

Aquesta  “aventura” va començar divendres al saber que no tenia company per sortir dissabte, aleshores vaig començar la roda de contactes per si tenia sort de trobar algun company de cordada lliure.

Molts companys van convidar-me a ajuntar-me a la seva cordada i finalment vaig decidir fer-ho amb el Jordi i el Dani que feien una proposta diferent i agosarada, Montrebei.

Portàvem diferents opcions, però crec que va ser esmorzant a Bellcaire que varem acabar de decidir-nos per l’objectiu, (també va influir que al bar varem coincidir amb en Toni i el Ricard, que havien fet una de les propostes i la deixaven com a molt bona)

Tenim clar on anirem, el Diedre Audubert, a la paret de Catalunya. Ni se’ns va passar pel cap que érem tres i anàvem tard.

A les 10, 30 estem al Prat del Lluis, que és un campo de furgonetes,(qui ha vist i qui veu ara aquest pàrquing, és com la nit i el dia, varem comptar unes 20 o 25 furgonetes i moltes d’elles aparcades sobre el camp) No m’estranyaria que aviat ens tanquin l’accés.

La via, molt mantinguda i amb el grau molt ajustat, els quarts son cinquè, segur, i per sobre d’aquest grau cal posar-li mig grau més, deu ni do , aquests francesos !!.

A més totes les tirades demanen afegir a les assegurances que hi ha un munt de flotants.

A la tirada vuitena, sota d’una de les tirades estrella, ja veiem que anem lents, però baixar pot resultar complicat, Totes les reunions son amb pitons i arbres a més que hem anat fent un petit arc a l’esquerra i no sabem que hi ha sota. Decidim seguir pujant confiant que el Dani que és el jove de la colla i també el que te molt més grau ens pugui treure.

La novena tirada ens costa un munt de temps esbrinar per on seguir una vegada superats els dos parabolts que hi ha a tota la via i el Off Wind de dalt ens deixa ben tocats.

Les següents tirades son més suaus fins arribar a la tirada 12, l’altre plat dur de la via. El Dani pot fer-la de dia, el Jordi amb les darreres llums i jo completament a les fosques, per sort porto un frontal i puc pujar i recuperar el material.

Com que tan sols tenim un frontal, la darrera tirada es tota una aventura.

El primer de corda porta el frontal i els de darrera anem pujant seguint la corda i a les palpentes.

Arribem al cim completament de nit i encara ens queda baixar. Com que es negra nit ens costa trobar la fita però finalment ho aconseguim i la baixada va força be aprofitant les llanternes dels mòbils.

En definitiva, una via on cal anar-hi ben fort i mentalitzat, i sobretot amb el grau ben consolidat, no regalen res.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................Diedre Audoubert

APERTURISTES.....................Luis Audoubert i Marc Galy

COMPANYS DE CORDA .......Dani Querol  i Jordi Rosillo

MATERIAL NECESSARI......... 2 jocs de camalots fins nº3, i un nº 4, joc de totems,                                                                fissurers, aliens i unes 18 cintes (millor extensibles)

DIFICULTAT MÀXIMA............  6b/A1

 DIMECRES, 19 DE MAIG

Desprès de l’esforç psicològic i físic de dissabte, tenia clar que dimecres tenia que afluixar  (al menys en un dels dos factors) i amb els companys que sortim avui, el Juan Carlos i l’ Isabel ens proposem anar a una via que fa poc temps van publicar al Vertex (Falsa Modestia). Els seus aperturistes son molt potents, però la ressenya assenyala un munt d’assegurances o sigui que el factor psicològic no hi serà.

Però arribats al peu de via, i fer els primers metres, veiem que el tema va d’un altre pal. Roca crostosa als primers metres, molt terrosa i amb llastretes que fan que arribar a la primera assegurança sigui un repte.

Ufff !!, si la via comença així, com serà per dalt, i decidim deixar-ho córrer    i tornar amb la cua entre cames.

Arribats al cotxe, es tard per fer una via  i aviat per tornar a casa, però per sort sempre porto ressenyes de les zones properes i decidim canviar el nostre objectiu. Anirem a Coll de Nargó per fer un esperó que hi ha a la zona d’esportiva del Sector de l’ Anima. L' esperó Pim Pam Pum.

Una curta aproximació de 15 minuts ens deixa a peu de l’esperó.

La primera tirada, és la més difícil amb un passatge llarg per arribar a la presa bona, però esta ben assegurada i la roca es bona. Hi ha dotze assegurances entre pitons ponts de roca i parabolts, també es poden llaçar arbres.

La segona tirada és la que presenta pitjor roca, segueix una aresta fina per tot el fil. Hi ha crec recordar uns quatre parabolts, i tot i que es fàcil, seria bo portar algun flotant per reforçar el trajecte, sobretot al principi.

La tercera tirada és la més agraïda, surt amb flanqueig a l’esquerra per anar a cercar una placa que superarem tot seguint una fissura ample, esta assegurada amb cinc parabolts, però es podria assegurar molt bé amb flotants, però donat que estem en una zona d’esportiva........

La reunió esta equipada amb dues anelles per rapelar i un rapel de 60 metres ens deixa al terra.

Una vegada al terra cal anar direcció ponent i agafar una carena per tornar al cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.....................                          Esperó Pim Pam Pum

APERTURISTES.....................        Gerard, Marcel i Franc

COMPANYS DE CORDA............... Juan Carlos Sanchez i Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI.................12 cintes (es interessant portar algun flotant)

DIFICULTAT MAXIMA....................   V+

 DISSABTE, 22 DE MAIG

Aquesta setmana volem anar de descoberta, sense complicar-nos gaire la vida.

Vaig proposar a l’ Isabel d’anar a conèixer, l’escola de Joncosa de Montmell, una escola bàsicament d’interès local , però que la gent de Vilafranca hi han fet campanya.

Mentre esmorzem al Bruc, s’apunta a la descoberta en Cèsar i marxem tots tres a veure que trobem.

Ens hem complicat un xic la vida per arribar-hi, però finalment ja estem a la zona de picnic on deixarem el cotxe.

L’aproximació a les parets es curta i per un cami molt fresat. Escollim començar per l’Espolon Guerrero. Una aresta que ens porta directament al cim del Castell de Montmell.

Presenta una escalada plaent i amb les assegurances necessàries als punts que fan falta.

Cinc tirades de ressalts fàcils on tan sols trobarem alguna assegurança que protegeixen els passatges difícils i les reunions. (les assegurances, costa de veure-les. Estan pintades però han perdut el color i ara es mimetitzen amb la roca).

Una vegada al castell, cal baixar caminant per un camí marcat vers al Est fins un coll on s’ajunta amb el corriol que mena del cim de la creu de Montmell situada a Est.

A mitja baixada i quan el camí canvia d’orientació vers l’Oest, el deixem per acostar-nos a la paret de la Creu de Montmell on cerquem la nova via que volem pujar, la “Integral Sol i lluna” .

El camí d’aproximació per aquí és selvàtic però es deixa fer be i aviat arribem a peu de paret.

La primera tirada es un díedre molt marcat i ben assegurat, més consistent que la via que acabem de fer i amb molt bona roca.

La segona segueix el mateix díedre que canvia d’orientació i supera un desplom per sota fins arribar a la carena.

Aquí alguns comentaris diuen que es perdedora, sobretot perquè es veuen assegurances de vies d’esportiva a la dreta i sembla logic continuar seguint-les però no. Cal retrocedir uns metres per on hem pujat i posar-nos sobre l’arc que fa el díedre que hem superat i a pocs metres trobarem una assegurança que ens demostra que anem per bon camí. La resta de tirada esta un xic bruta per la vegetació d’una canal però la superem per la paret de l’esquerra fins la reunió en un bon replà.

La tercera tirada és la millor, supera un contrafort, lleugerament per l’esquerra d’aquest amb un passatges de bavaresa molt bonics i fa reunió al final de l’esperó.

Ara cal travessar un tram de bosc, embardissat i perdedor, i superar un darrer tram de roca fins arribar a la mateixa creu que hi ha al cim.

Del cim, tan sols resta baixar per un camí fressat i arribar al pàrquing.

Per veure quan temps triguem per arribar, no ens aturem fins el Bruc. Hem trigat una hora i poc més. Ara cervesa i a casa, desprès de conèixer una nova zona d’escalada.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................                   Espolon Guerrero

APERTURISTES.....................       Cristobal i Antonio Guerrero

COMPANYS DE CORDA...............Isabel Notivoli i Cesar Comas

MATERIAL NECESSARI..........       5 cintes

DIFICULTAT MAXIMA..................  V

DADES DE LA VIA

NOM............................                Integral Sol i Lluna

APERTURISTES......                      V. Mestre i M. Alegre

COMPANYS DE CORDA................Isabel Notivoli i Cesar Comas

MATERIAL NECESSARI...............8 cintes

DIFICULTAT MAXIMA ...............  V

 DIMECRES, 26 DE MAIG

Mentre fem el cafè acabem de decidir-nos i tot i no tenir les ressenyes a ma , optem per anar a Abella de la Conca per fer l’agulla de l’ Emili i la Nòmades, dues vies de la factoria Alarcon-Rovira que no fa gaire han sortit del forn.

Arribats al lloc d’aparcar veiem que no estem sols, hi ha una cordada fent neteja en una agulla propera. Coneixent-los, no tenim cap dubte que son els companys Antoni i Joan preparant un nou projecte.

Mentre fem la curta aproximació anem parlant amb ells i seguim el camí fresat fins el nostre primer objectiu. La via Nòmades, perquè és la que queda més a prop nostre.

La via comença just darrera l’agulla que estan obrint , segueix un espero poc marcat fins el cim del contrafort. Ens ha agradat a tots dos i ben assegurada, tan sols que pel fet de ser recent encara trobem moltes rapisses i fissures amb terra però que s’aniran netejant amb el pas de cordades i la pluja. La línea esta molt ben trobada.

Tan sols per trobar-li una objecció, crec que millor partir la via en dues tirades perquè arribar a dalt amb els cinquanta metres de corda doble es fa costerut, així els hi hem comentat a la tornada

Tan sols hem utilitzat 14 cintes  i amb un sol ràpel hem tornat al terra.

Ara ens acostem a la segona via que hi ha a la zona l’Agulla Emili Martínez i també a la seva única via.

Aquesta via si que esta muntada amb una reunió inter mitja, i que a més diferencia les dues parts que presenta aquesta paret.

La primera tirada, més suau, puja per un seguit de fissures (on han fet un treball de neteja molt potent) hi ha assegurances suficients però en un punt hem posat un camalot del 0,4 per escurçar distancia entre assegurances.

La segona es un xic més potent, segueix també sistemes de fissures però hi ha tram de placa molt interessants, amb una arribada a la reunió molt fotogènica.

En aquesta tirada hem posat dos camalots del 0,5 i 0,75 però es pot reforçar al gust en tot el recorregut.

La baixada també amb un sol ràpel.

En aquesta zona s’han acabat les vies, a l’espera de la que estan obrint i decidim deixar l’escalada per una bona cervesa.

Ens acomiadem d’ells que encara estan treballant i baixem fins a Isona per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LES VIES

NOM.................................                  Nòmades

APERTURISTES..............                  A. Alarcón i J. Rovira

COMPANYS DE CORDA ......            Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI..............     14 cintes

DIFICULTAT.....................................   V+

NOM...........................                        Emili Martinez

APERTURISTES.....................           J. Rovira i A.Alarcon

COMPANYS DE CORDA..............     Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI............        10 cintes i joc discret de Camalots

DIFICULTAT..............................         V+

 IMPORTANT !!!

Mentre preparava la “piulada” m’han dit que el dijous uns companys del Vallès van estar per la zona escalant i els rurals van dir-los que estava prohibit escalar de Gener a Setembre en tota la paret, per la nidificació d’un aufrany. (des del sector Blau fins a les roques de Vilella, quasi dos quilometres de paret).

De fet, el tema ve de lluny,(mireu piulada dels Galls de 02 de juliol de 2013, aleshores parlaven tan sols de Roca Vilella) però ara crec que estan estirant més el braç que la màniga.

He mirat informació de la Generalitat i FEEC i no he trobat res referent a prohibicions d’escalada a Abella de la Conca.

 DISSABTE, 29 DE MAIG

Aquesta setmana hem quedat amb l’ Isabel per anar a una via que tothom esta fent darrerament i la deixen molt bé, (normal venint de la factoria Joan Vidal).

Una via en la que pots forçar fins on vulguis o puguis, (ja sigui per les habilitats escalatories o per la roca), i molt ben assegurada. (Hi ha qui diu que massa assegurada però jo puc dir-vos que no m’ha sobrat cap xapa, je je).

A darrera hora s’apunta el Genis i tot i que companys ens van dir que millor anar dos que tres, no volem canviar l’objectiu i seguim endavant amb els plans.

Sortim d’Esparreguera a les vuit i fem la parada obligada a Ca la Marisol d’Oliana i d’allà directes al pàrquing que ens recomana l’aperturista, on ja trobem un cotxe, uff, portar gent davant en aquesta via , fa yu-yu, però endavant !!!.

El camí d’aproximació esta ben fitat, tot i que hem tingut uns dubtes una vegada superada la base de la via “Sioux Connection, però ha estat poc i aviat hem retrobat les fites.

Arribats a peu de via, la cordada que ens precedeix esta començant la segona tirada, però van dos i seran més rapits. Parlant amb ells resulta que son els companys, Ramir i Laura.

La primera tirada, és la més suau de la via, comença per una rampa costrosa que poc a poc es va redreçant fins fer reunió en un balcó. La dificultat no es gaire excepte en un parell de passatges on la paret es redreça més.

La segona tirada, ja ensenya les seves cartes, un flanqueig a la dreta per seguir desprès recte amunt, la part més difícil és el començament de la part vertical, que hem acabat fent-la amb A0. Despres la paret tomba un xic i es mes fàcil la progressió.

La tercera, personalment, juntament amb la quarta han estat per mi les millors tirades. Completament en lliure segueix amb tendència a l’esquerra  una placa ben assegurada que es deixa fer, tan sols en un punt cal tibar d’una fissura en bavaresa d’un bloc enganxat a la paret i fa yu-yu la por de sortir tu i bloc disparats de la paret, però aguanta !!!.

La quarta es força més mantinguda i difícil i en algun lloc ens ha tocat fer A0 gracies a la generositat de les assegurances.

A partir d’aquí, la via la hem trobat força més dura i difícil, si fins aquí era escalar amb una mica de A0, a partir d’ aquí tot canvia i fem molt A0/Ae i poc lliure.

La cinquena tirada comença en un desplom amb tendència a la dreta , superat aquest una placa molt vertical va a la recerca d’una fissura que ens deixa en una de les reunions més penjades de la via. Per sort hi ha una petita feixa sota que ens permet descansar els bessons.

La sisena tirada, ja espanta tan sols mirar-la, sembla roca trencada, tot i que no s’ha trencat res. Cal sortir a la dreta per anar a superar un desplom, una vegada superat cal tornar a l’esquerra per creuar una fissura on trobarem un arbre salvador per fer uns passatges espectaculars que ens portaran a sortir a l’aresta de l’esquerra de la fissura i d’allà quasi pel seu fil pujar fins la reunió que esta en un altre balco amb vistes. Aquest força més incòmode que l’anterior.

Aquí comencem a notar la presencia d’un acompanyant incòmode i perillós, la tempesta. El cel s’ esta enfosquin per moments i s’olora la pluja. Quan arriben els companys ens costa preparar la reunió per lo incomoda que es però la por de mullar-nos abans de sortir fa que accelerem les maniobres.

La darrera tirada comença per un esperó molt vertical amb una sortida desplomada per sortir a una placa. Els primers metres molt difícils però els darrers abans d’arribar a un gran arbre molt bonics de fer. La resta més fàcil fins arribar al cim. Mentre pugen els companys , un gran tro, sembla que ens prepari pel que vindrà, però per sort el vent bufa de ponent i envia la pluja direcció Solsona.

Ja estem tots dalt i de moment no plou, però cal baixar i no volem fer la llarga caminada que varem fer quan varem escalar la Sioux o l’Aresta. Tan sols sabem que la ressenya pala d’una canal que baixa fins el Castell Llebre.

Cercant el camí més net, baixem fins el torrent però acabem embardissats i decidim creuar el torrent i anar a cercar la pista que sabem va per darrera el següent contrafort.

Total, sortim a la pista en la corba on comença la drecera de castell Llebre , ja estem en terreny conegut. Tan sols resta seguir la pista fins el cotxe. Hem trigat una hora en arribar.

De baixada aturada obligada a Oliana per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................   Atacs Iroquesos

APERTURISTES.......................   Joan Vidal

COMPANYS DE CORDA.....................Isabel Notivoli i Gines Rodriguez

MATERIAL NECESSARI..........................  17 cintes i estrep

DIFICULTAT............................................  6a/Ae

 DIMECRES, 02 DE JUNY

Aquest dimecres podem coincidir amb alguns dels companys , (darrerament tots tenim compromisos divergents i es difícil de coincidir) però avui, amb alguns canvis en els nostres objectius, decidim fer una sortida conjunta.

Ens trobem, el Joan, el Juan Carles, el Felip, l’ Isabel i jo.

El nostre nou objectiu, desprès de consensuar-ho serà la via Caipirinya a la paret de Zarathrusta.

Per no trobar merder a la carretera, quedem a les 7,30 i marxem tots junts per aturar-nos a esmorzar a Artesa i d’allà directes al aparcament de sota la paret.

Les parets del Pas nou es veuen completament xopes, però la paret de Zarathrusta , no i això ens anima, tot i que el terra mullat del camí d’aproximació donen a veure que aquesta nit a plogut amb ganes.

A peu de paret el terra, tapissat de fulles esta moll i decidim pujar el primer tram amb les sabates de caminar per no embrutar els gats. (hi ha un cable d’acer en aquest tram).

Aquí decidim que el Joan , el Juan Carlos i el Felip, aniran davant fent una cordada i darrera anirem l’Isabel i jo.

La primera tirada puja per l’esquerra d’una placa i aprofitant un xic un díedre trencat que hi ha a l’esquerra, però a mitja tirada entra completament en la placa per superar-la pel centre, la part central presenta uns passatges bonics . Acabada la placa cal creuar a la dreta per situar-se sobre uns blocs on hi ha la reunió.

En aquesta tirada trobarem cinc assegurances i la reunió força còmode.

La segona tirada comença amb un tram d’artificial equipat (3 passos) que ens deixen al principi d’un díedre. El primer tram del díedre és difícil i vertical però també ben assegurat.

Poc a poc aquest díedre per verticalitat i surt a una rampa on trobarem una corda que ens deixa a la reunió. (millor no tocar la corda perquè, diguem, no esta en la seva millor època). En aquesta tirada trobarem set assegurances.

La tercera tirada, comença amb un tram vertical amb roca arrodonida, d’entrada no es veu la primera assegurança i sembla que calgui apretar per arribar a la segona, però una vegada situat a la paret , la primera esta molt propera.

Superat aquest tram la paret perd verticalitat un tram per tornar-se a redreçar abans d’entrar a la reunió. Però les assegurances t’ensenyen clarament quin es el millor recorregut a seguir. Trobarem cinc assegurances.

La quarta tirada, és amb diferencia la més potent i mantinguda. Comença amb un tram vertical abans d’arribar a un seguit d’assegurances que pronostiquen un Ae potent. Sortir d’aquest tram hi ha uns passatges difícils amb les assegurances un pel separades, per sort els companys ha deixat alguna baga posada i l’excursió ha estat sense perill.

Superat aquest tram l’itinerari va descaradament a la dreta per unes franges verticals però amb molt bona presa que ja no deixarem fins poc abans d’entrar a la reunió on hi ha un altre passatge picant.

La darrera tirada presenta una roca no tan bona coma la resta de via amb uns primers metres fàcils i dos ressalts més difícils per acabar de sortir de la via. Hi ha dues assegurances en aquesta tirada.

Per la baixada, tenim dues versions diferents, (anar per l’esquerra  o per la dreta) i finalment decidim fer-ho per la dreta on cal acabar de pujar al cim i travessar tota la cinglera vers l’est fins a veure una torre elèctrica més baixa que les que es veuen sortint de la via. Seguint la carena veurem una canal que ens deixa a peu de paret. Desprès amb intuïció cal cercar el millor camí fins el pàrquing. No es un camí dolent, però si llarg.

Ara directes a Cal Cirera per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Caipirinha

APERTURISTES ......................... P. Vázquez, J. Garcia i X. Vallès

COMPANYS DE CORDA...................  I. Notivoli

MATERIAL.....................................   16 cintes, Estrep, (joc d’aliens opcional)

DIFICULTAT..................................  6a/Ae

 DISSABTE, 05 DE JUNY

Aquesta setmana sortim el Genis i jo sols , i donat que el Genis esta en període de recuperació del seu genoll, cal cercar una via amb poca aproximació i suau per no forçar-lo gaire i que la progressió sigui bona.

Fa molt dies que em ronda pel cap pujar a Collegats, una zona que ens queda lluny, però que amb ganes , es factible de fer metres i tornar a casa no gaire tard.

Hi ha una via que sembla feta pel que volem fer avui, poca aproximació i descens, assegurada i amb grau suau.

La via Sossis i Patissans a la paret del Pessó.

Sortim d’Esparreguera i ens decidim per agafar la carretera de Balaguer per aturar-nos a Bellcaire per esmorzar.

Allà trobem a varis companys, (bastant normal trobar escaladors al bar Sport), però tots es queden per la Noguera.

Arribem al pàrquing on trobem ja aparcat un cotxe. Nosaltres preparem les motxilles i comencem l’aproximació.

Les parets es veuen mullades, restes de la pluja que ha fet aquesta nit, però esperem que la via estigui seca.

La primera tirada es veu un xic mullada, però com que tenim la possibilitat de entrar directament a la primera reunió decidim fer-ho.

La segona tirada, es amb diferencia la més difícil de tota la via, comença amb un passatge vertical assegurat per dos parabolts, la roca es molt bona i dona confiança per tibar dels “bolos “ que hi ha.

A mitja tirada trobem un tram mullat, de fet encara regalima aigua del bosc de sobre, però sortint un xic a la dreta del itinerari trobarem la roca seca i podem seguir pujant.

La segona tirada, és un canvi de reunió, cal anar a cercar el camí de la ferrada de baixada i remuntar un tram de cordes. Quan aquestes canvien d’orientació i tornen a entrar a la canal, trobarem un parabolt uns cinc metres a la dreta, al peu d’una placa, és la reunió de la via.

La tercera tirada és un mar de pedra amb petits desploms que cal sortejar, hi ha quatre o cinc assegurances , però costa molt veure-les, cal intuïció.

La quarta tirada comença amb un tram vertical un xic a la dreta de la perpendicular de la reunió per salvar un desplom. Desprès la tirada va en tendència a l’esquerra per salvar un tram de feixa de terra. La tirada passa just per l’esquerra del final de la feixa i trobarem la reunió uns deu metres per sobre , en un llavi.

La cinquena tirada, s’enfila per una placa en direcció a un díedre molt marcat que assenyala el final de la via. La roca no es tan bona com a les tirades anteriors, és més crostosa i cal anar en compte. La reunió , just sobre el díedre final.

Per baixar cal anar uns cinc metres a l’esquerra per trobar les cadenes de la ferrada de baixada i no deixar-les fins a baix.

Arribem al cotxe, sense problemes i tot i que encara es aviat, decidim anar a fer la cervesa i un mos, ja camí de casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................          Sossis i Patisans

APERTURISTES..........................Lluis Alfonso “Luichy” i Rosana Gómez

COMPANYS DE CORDA............Gines Rodriguez

MATERIAL UTILITZAT................10 cintes

DIFICULTAT.............................  V

 DIMECRES, 09 DE JUNY

Aquest dimecres portàvem un objectiu potent però les circumstancies ens van fer tocar de peus a terra i aplicar el pla B.

Ara el nostre objectiu és la via Iglesias Torres Casanovas a la Boleta del Portell Estret, una via que ja vaig fer fa molts anys, però que els companys no la tenien tatxada.

Com que som tres i no volem fer molts canvis de cordes decidim mantenir l’ordre que havíem establert per al primer objectiu.

La primera tirada és possiblement la més entretinguda i amb el itinerari una mica canviat. Recordo que abans entravem amb diagonal a l’esquerra fins arribar a l’aresta que desprès seguíem fins dalt.

Ara comença just sota l’aresta i trobarem els burins que venen de la dreta a l’altura de la tercera assegurança.

Cal dir que aquesta tirada manté una mica l’esperit dels primers escensionistes amb una bona dosi de seguretat, (cada dos burins vells , hi ha un parabolt) cosa que dona tranquil·litat i confiança al penjar-te de les peces velles.

En aquesta tirada cal fer algun passatge de treballar-te-la, amb plaquetes trencades o en mal estat on cal fer treballar els invents. Però en general es deixa fer bé.

La segona tirada , segueix la mateixa tònica, encara que un xic millor, el material vell esta en bon estat i permet una progressió rapida.

La tercera tirada, igual que la segona.

La quarta tirada, comença amb un tram lliure que desprès de tant d’artificial t’agafa fred i costa posar-ti, però aquest tram es ajagut . Poc a poc la paret torna a redreçar-se i cal tornar a l’artificial fins que de cop la paret s’ajeu i surts amb escalada lliure fins la reunió que hi ha al costat d’uns matolls (també es pot fer reunió sota la bola).

La darrera tirada, comença caminant fins el peu de bola i desprès recte a munt fins el cim.

Dalt del cim, mentre preparem el ràpel, veiem la turmenta que va acostant-se i no ens aturem gaire per veure-la venir. Per sort segueix direcció Est sense apropar-se gaire a Montserrat.

De baixada recollim el material que teníem preparat per l’altra via i que sabíem que no utilitzaríem en aquesta i directes a Collbató per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................. .........Iglesias Torres Casanovas

APERTURISTES......................  Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas

COMPANYS DE CORDA.........  Joan Asin, Juan Carlos Sanchez

MATERIAL...............................17 cintes i estrep, (material de circumstancies)

DIFICULTAT........................     V/Ae

 DISSABTE, 12 DE JUNY

Collegats és una zona que tenim força  oblidada, ja sigui per la distancia , ja sigui per la seva morfologia i dificultat. Però tot i així ens agrada fer-hi alguna visita.

Aquesta setmana la meteo ens anuncia una bona onada de calor sobretot al interior, però pensem que al ser Pre Pirineu allà la calor serà més suau.

Per si fos el cas , portem ressenyes de ambdós costats del riu Noguera Pallaresa que per la seva orientació Nord a Sud, ens dona ombra tan al mati com a la tarda.

Arribats al pàrquing on tenim que deixar el cotxe, dubtem on anar, però la brisa que esta bufant al congost ens diu que si anem a Soleia, no passarem gaire calor, (i ens estalviem creuar el riu !!!).

La via que portem ressenyada per fer en aquesta vessant és la via “Els Intocables de Bellmunt” que cap dels tres que anem hem fet.

Pugem la curta aproximació fins el peu de la paret del Pesso on ens caldrà començar per alguna de les vies que hi ha per arribar al començament de la nostra via.

La primera intenció es començar per la via Discovery que es més suau que la seva veïna Kollegats, però el fet que fa temps no venim per la zona i els records son efímers, no acabem de veure per on comença la via, (a la primera tirada hi ha una assegurança bastant amunt i no som capaços de localitzar-la i ens decidim per començar per la via Kollegats). Una vegada posats, si que la localitzem, però ja estem liats amb la primera tirada.

Aquesta tirada, és suau i amb passatges bonics sobretot el darrer tram abans d’ entrar a la reunió. Hi trobarem unes vuit assegurances i fem reunió en un petit bosc penjat.

La reunió la fem aprofitant arbres , tot i que hi ha una reunió amb dos parabolts sobre nostre, però unes pluges van fer caure el terra de la reunió i ara queda penjada a dos metres del terra i molt incòmode.

La segona tirada és la tirada dura de la via, (diuen que 7a en lliure), nosaltres ho solucionem amb un parell de passos d’ estrep. Desprès la paret es suavitza per tornar a posar-se dreta abans de la reunió, aquesta vegada més assequible al nostre nivell.

La tercera tirada és una tirada de transició per arribar a la feixa on comença la nostra via. Els tres que anem recordem haver passat per un lloc diferent cada un, així que el que va primer de cordada decideix per on vol anar. Hem fet aquest tram en dues tirades de trenta metres, la primera per plaques tombades i roca dolenta i la segona fent el “tarzan” per dins del bosc. En aquesta tirada no trobarem cap assegurança.

La primera tirada de la Intocables, comença just a la dreta de la Discovery i es diferencia d’ aquesta perquè hi ha moltes més assegurances i a pocs metres del començament hi ha una “panxa” que cal superar. Esta molt ben assegurada.

Les tres següents tirades son de transició, amb una dificultat més suau, on tan sols cal controlar la roca que tot i estar sanejada és cada vegada  més crostosa. Les tirades estan assegurades.

La penúltima tirada és la més potent amb un tram desplomat on cal molta força per superar-la de forma neta. Nosaltres hem posat un estrep. La resta de tirada és difícil però es deixa fer bé, tot i tenir que navegar per trobar el millor passatge .

La darrera tirada també força mantinguda però més factible ens deixa al cim , pocs metres al costat del camí de baixada que ens mena a les cadenes.

Tot i que a les darreres tirades hem escalat a l’ ombra, la temperatura ha estat alta i arribats al cotxe anem directes a la Font de la Figuereta per refrescar-nos el cos.

La cervesa la guardem per més avall, però no la perdonem.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................  Kollegats + Intocables de Bellmunt

APERTURISTES .........Kollegats....... Marc Ollé, Gute, Kolomot i Valls

                                    Intocables de Bellmunt..... Sergi Martinez

COMPANYS DE CORDA...........Isabel Notivoli, Juan Carlos Sanchez

MATERIAL..........................   15 cintes , estrep

DIFICULTAT............................  Kollegats.................  6a/Ae

                                                 Intocables de Bellmunt...........  6a/A0

 DIMECRES, 16 DE JUNY

Per aquest dimecres proposo pujar a Andorra per dos motius. El primer perquè es el lloc on farà menys calor i segona per escalar en granet que no en tenim gaire a l’abast per aquí. Però per poc el viatge ens surt “rana”.

Vaig confiar plenament amb les indicacions de la via que surten al llibre de “Roc Andorra” sense pensar que el grau a la zona és obligat i un xic ajustat.

La proposta era fer la via “ Integral Calçotets” entrant per la via “Mama caca” que es un xic més suau. Per les dues tan sols demana cintes exprés.

Hem fet la primera tirada que s’acosta més a un 6a que a cinquè, però a la segona ens trobem amb un fissura sense retorn, sense cap assegurança, ni a prop ni lluny i decidim baixar i anar a fer el Pla B.

De les vies més suaus de la zona hi ha la “ Escuela de calor” on demana portar, estrep i un joc de fissures, (nosaltres portem el semàfor d’aliens i creiem que es suficient per passar.

La primera tirada ja la coneixem al menys en part , perquè comparteix espai amb la “Joan Canut” i tan sols a mitja tirada és separa d’ aquesta per fer reunió independent. Es una tirada de cinquè grau d’adherència i protegida amb cinc parabolts, ( algun un xic separat).

La segona és el A2e, que sembla no presentar cap problema, però una vegada posats a la feina, en dona i  cal treballar-lo. Son tres passos completament desplomats i amb els parabolts molt separats. La sortida del darrer parabolt de l’extraplom és molt obligada fins situar-te a la placa final que amb passos d’adherència et deixa a la reunió.

La tercera tirada 5b/A0 es un xic més suau. Nosaltres el A0 l’hem fet amb estrep perquè supera un díedre vertical, quasi desplomat. La sortida del desplom, aquí més humana, però desprès cal seguir per una placa amb adherència i amb molt liquen on cal afinar bé els moviments del peus. La reunió uns quinze metres per sobre de la sortida del A0.

Comencem la quarta tirada amb les assegurances amb molt aire entre elles i una placa d’ adherència molt compacte on cal navegar per anar d’assegurança en assegurança i per acabar d’amanir-ho comença a ploure. Aquest fet en fa decidir en deixar la tirada a mitges i sortir per un escapol a la dreta aprofitant que amb un petit flanqueig arribem a una vira. Llàstima, ens hem deixat els darrers metres de la via, però aigua i adherència no han estat mai amics. Hem superat quatre assegurances i encara en veiem tres per sobre nostre, això si, a certa distancia.

La baixada l’hem fet per la canal de la dreta, no gaire fresada però força intuïtiva per baixar directes al camí del Rec i d’allà al cotxe.

Per no trobar problemes a la frontera, aprofitem per marxar a una hora bona i aturar-nos a Oliana per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................           Escuela de calor

APERTURISTES.....................         La Piedra

COMPANYS DE CORDA..........        Isabel Notivoli, Gines Rodriguez

MATERIAL NECESSARI..................10 cintes, estreps i fissurers (opcionals)

DIFICULTAT...................................   A2e/V+

 DISSABTE, 19 DE JUNY

Aquesta setmana sembla que ens acompanyarà una pluja persistent a tot arreu, però segons diuen pot aguantar sense ploure fins la tarda del dissabte.

Amb el Juan Carlos volem aprofitar les poques hores que tindrem per fer quelcom curt a la paret del Doll, però quan arribem al pàrquing les primeres gotes ja les tenim sobre i el cel no dona senyals de millora.

Davant la possibilitat de mullar-nos decidim buscar un pla B i recular fins Sant Llorens de Mongai per fer alguna via curta i amb poca aproximació.

Recordo que fa poc temps vaig escalar per primera vegada a la paret del Pont i els companys van dir-me que s’havia obert molta via en aquell pany de paret.

A més , podem deixar el cotxe just sota i en cas de fugida tot serà rapit.

Mentre ens preparem, coincidim amb companys que han fet la mateixa pensada que nosaltres, buscar refugi de l’aigua a “Sant Llors”.

Pugem fins la feixa on comencen les vies i ens decantem per la via “ Salla Gran”.

Amb una primera tirada mantinguda i ben assegurada que ens deixa a la feixa inter mitja.

La segona tirada comença amb un pas explosiu i poc a poc va perdent dificultat axó si, cercant els trams de roca més verticals i acabant a la reunió de sobre el segon mur(es la mateixa reunió de la via Neura i que ja varem utilitzar per rapelar la paret a l’anterior visita).

Fem dos rapels i tornem a estar en la vira on comencen les vies. El temps encara ens esta respectant i volem fer-ne una altre. Aquesta vegada escollim la via “ Covid 19” que esta just a la dreta de la que hem fet.

El Juan Carlos arriba a la reunió, però al últims metres de la seva escalada ja comença a espurnejar i sentim uns trons darrera nostre.

Si la via puges recte, li hauria dit que baixes recuperant el material, però la via fa un arc i seria emprenyador per ells. Per tant decideixo pujar, tot i que cada vegada plou amb més insistència.

A mitja tirada, un bon xàfec ens deixa frescos però el pitjor és que la paret esta completament molla i cal calcular molt be els moviments.

Tots dos a la reunió , decidim que ja tenim prou aigua per avui i fem un rapel fins el terra i directes al cotxe.

Mentre recollim material , passen els companys que també han dit prou i anem tots a Camarasa per fer la cervesa amb bona companyia.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................                         Via del Salla Gran

APERTURISTES....................................A. Sans, J. Godoy, A. Garcia, J. Escart

COMPANYS DE CORDA...................... Juan Carlos Sanchez

MATERIAL NECESSARI......................  14 cintes expres

DIFICULTAT........................................  V+

NOM.................................................    Via “ COVID 19”

APERTURISTES..................................  ???

COMPANYS DE CORDA......................Juan Carlos Sanchez

MATERIAL NECESSARI.......................14 cintes expres

DIFICULTAT........................................  6a

 DIMARTS, 22 DE JUNY.

Els humans som els únics animals que ensopeguem sempre amb la mateixa pedra.

Fa pocs dies varem intentar la via Integral calçotets (entrada mama caca) al sector Central de la  Piràmide a Andorra. Amb un resultat força decebedor. Una sola tirada i amb la necessitat de recórrer al pla B.

Com que soc un tossut i no m’agrada deixar vies a mig escalar, he proposat tornar aquest dimarts, però amb material i no fer cas de la informació del llibre RocAndorra que publica la via com a via equipada.

El llibre també diu que les vies del sector Central, estan tal com varen deixar-les els aperturistes

Aquesta vegada enganyo al Juan Carlos i l’ Isabel per tornar-hi el dimarts.

Com que ja he fet la primera tirada de primer li ofereixo el pastis al Juan Carlos i jo em reservo la segona.

El Juan Carlos corrobora les nostres apreciacions, la tirada és més 6a, que no pas 5b , que es com esta graduat a la guia, a més , millor posar-hi flotants per escurçar l’aire que hi ha entre les quatre assegurances que trobarem.

                                                                      segona tirada

La segona, on nosaltres varem baixar per no veure cap assegurança , és de la mateixa  graduació, (tan per la guia com per nosaltres), per ells es 5b , per nosaltres força més difícil. A més en trenta metres tan sols hi ha un pitó a uns quinze metres de la reunió i en el díedre de sortida ens ha calgut protegir-lo amb tres flotants.

La tercera tirada és un slab molt vertical graduat segons ells de 6a, bufff !!!, ni ensumar-ho. Desprès de superar tres assegurances, impossible arribar a la quarta sense jugar-te un bon castanyot.

Resultat, la guia ens ha tornat a guanyar i baixem de la segona tirada. La veritat no se que fer per acabar fent aquesta via.

Per variar, ens toca recórrer al pla B i baixar a la zona de baix on les vies estan millor equipades. Aquesta vegada ens decidim per fer la via “Boleta”.

Aquesta via es fa tan poc com l’anterior però trobarem parabolts com assegurances (pocs) i les reunions amb anelles per abandonar si fos el cas.

La primera tirada comença per un díedre molt brut de molsa, per seguir per una placa que flanquegem d’esquerra a dreta , just sobre un desplom ple de vies d’esportiva (sector caos). Trobarem la reunió sobre un ressalt desprès de superar quatre assegurances.

La segona, es un slab també tapissat de molsa. Els primers metres sense possibilitat d’assegurar, fins arribar a un bosc penjat. En el següent tram, també slab, trobarem dues assegurances abans d’entrar a la reunió.

La tercera tirada, teòricament és la més difícil de la via si la fem per la variant de la dreta, supera un díedre desplomat per desprès arribar a la reunió per unes grades.  Al díedre hem fet un pas d’estrep. També trobarem quatre assegurances.

La quarta tirada sorteja un seguit de blocs, tot sortint per l’esquerra de la reunió. Hi ha un passatge mes difícil que la resta on també hem posat un estrep. Trobarem tres assegurances.

La cinquena, teòricament és més fàcil però la hem trobat més difícil i mantinguda. Comença amb un flanqueig en diagonal a l’esquerra per arribar a una assegurança, desprès per sota un ressalt cal fer un flanqueig més a l’esquerra amb preses invertides i peus en adherència fins un petit díedre on hi ha una segona assegurança.

Superar aquest díedre i un petit sostre que tenim sobre es qüestió de confiança amb els peus de gat i concentració donat que els flotants que posarem no son gaire bons.

Per sobre, una placa fissurada que poc a poc va perdent verticalitat i que enllaça en els darrers metres amb la via “ tudorific” que ens arriba per l’esquerra.

Fem reunió , just sota un collet que assenyala el final de via.

Nosaltres hem preferit baixar caminant per la canal de la dreta, però també hi ha l’opció de rapelar la via.

                                                                     cinquena tirada

Mig amb la cua entre cames, però satisfets amb la via que hem fet deixem Andorra i anem fins Oliana per fer la cervesa de rigor.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..........................Integral Calçotets (entrada Mama caca)

APERTURSITES...........ENTRADA.......  M. Jubete, S. Eudal

                                     INTEGRAL......... X. Lopez, M. Pimienta

COMPANYS DE CORDA .............   J. Carlos Sanchez, I. Notivoli

MATERIAL UTILITZAT..................  12 cintes, Camalots fins el nº1

DIFICULTAT ..................................   V+/6a

DADES DE LA VIA

NOM.................................  Boleta

APERTURISTES..........................La Piedra

COMPANYS DE CORDA ....................J. Carlos Sanchez

MATERIAL UTILITZAT.........................  12 cintes, Camalots fins el nº 0,75, estrep

DIFICULTAT..........................................  V+/6a/A0

 DIVENDRES, 25 DE JUNY

Avui és divendres, un dia no habitual per sortir a escalar, però les obligacions familiars han fet que canvies el dia de sortida.

Tot i no ser habitual avui ens hem trobat cinc companys, l’ Isabel, en Joan, l’ Antonio el Genis i jo.

Aprofitant que estem en mig d’ un pont i no trobarem gaire transit decidim baixar als Ports que aquest any encara no hem visitat.

Allà cares Nord no en trobarem gaires però les Gronses, amb la seva cara Oest és un bon refugi per a dies amb calor.

Com que som cinc , decidim fer dues cordades diferents, el Joan i l’ Isabel van a la via “El retorno de la Inquisicion” que jo ja he fet. I nosaltres anirem a tatxar una via de les poques que no he fet en aquesta paret, la via  “Cheburashka”.

La via no presenta cap dificultat, amb un grau amable que et permet gaudir de l’ escalada sense patir gaire. L’ únic problema a voltes es trobar les assegurances que estan força allunyades.

La primera tirada es difícil de localitzar. Cal superar una rampa per una canal i deixar-la a mig camí per anar a cercar una llastra que sembla enganxada a la paret que veurem a la nostra dreta. Trobarem la reunió 0 en un petit replà abans d’ arribar-hi. (Es la mateixa reunió que la via “ Salsitxes tibetanes”.

La tirada comença amb tendència a la dreta per anar a cercar un petit esperó, trobarem tres assegurances. La reunió es difícil de veure, però si localitzem un petit bloc que sobresurt de la paret, ho tindrem més fàcil perquè la reunió es just sobre.

La segona tirada, segueix la mateixa tònica, ascensió amb tres assegurances, difícil de veure i amb tendència a la dreta per un esperó, farem reunió en una canal marcada per l’ aigua.

La tercera tirada diuen que es més fàcil, però ja sigui per la qualitat de la roca com per la manca d’ assegurances l’ he trobat igual de difícil que les anteriors. Cal aprofitar arbres per assegurar la tirada i farem reunió sota un mur més vertical. A la reunió hi ha un parabolt amb anella, però nosaltres hem fet reunió en un arbre que es més fàcil de veure que no pas la reunió, ( no la hem vist fins que sortíem per fer la següent tirada).

Aquesta tirada es la més bonica de la via, un cinquanta  cinc metres de bona roca amb cinc assegurances per protegir-los.

La següent tirada no es tant difícil però te un parell de passatges força bonics. Trobarem tres assegurances.

La tirada sis teòricament es la darrera de la via, surt per l’ esquerra del bony final i creua una canal per fer reunió darrera l’ aresta, però nosaltres volem baixar per la dreta de les Gronses i trobar-nos amb el Joan i l’ Isabel . Per tant decidim fer una tirada més i pujar al cim per davallar-lo per l’ altra vessant.

Al camí de baixada hem coincidit les dues cordades i fem la tornada al cotxe junts.

Ara directes a cercar un bar per fer un mos i la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................          Cheburashka

APERTURISTES ........                      D. Sianina, B. Coll, R. Parra i J. Mena

COMPANYS DE CORDA....................Gines Rodriguez, Antonio Gea

MATERIAL UTILITZAT.....................   10 cintes expres

DIFICULTAT  MAXIMA.......................IV+

 DIMECRES, 30 DE JUNY

Les prediccions de la meteo per avui no son gaire bones, en alguns llocs ens fregirem de calor i en d’ altres ens mullarem.

Però fent cas al instint, decidim anar a Vilanova i cercar una via a l’ ombra, al menys matinal.

Avui sortim l’ Isabel , el Joan i jo. El nostre objectiu la via “Mojito” a la paret de Zaratrusta. Fa poc temps varem fer una via veïna, la via “Caipirinya” i tot i mirar-la amb recança, les plaques de la part final ens van cridar l’ atenció, llàstima que son molt difícils per nosaltres.

Però avui anem amb el Joan que ens pot ajudar a superar-les i nosaltres estem disposats a patir.

Quan arribem a Artesa per esmorzar ens trobem als companys, Joan i Juan Carlos que tenien plans per anar a Pirineu però els han canviat per anar a terres més “seques”.

També ens trobem amb en Toti i en Benavent que van a fer la via “Caipirinya”, o sigui que els tindrem de veïns.

Arribats al lloc d’ aparcament, no hi ha cap cotxe, ni aquí ni en cap dels aparcaments de la zona, estem completament sols.

Donat que fa poc temps que varem fer l’ aproximació no ens costa gens trobar el millor camí per arribar a peu de via i comencem l’ escalada.

La primera i segona tirada coincideixen amb les de la via “Caipirinya” i encara recordem els punts clau per fer-les sense patir gaire.

La tercera tirada és un canvi de reunió, segons algú. Però es un flanqueig horitzontal a la dreta fins entrar en un bosc que caldrà remuntar fins trobar la reunió al peu d’ un díedre. No es difícil però cal anar en compte, trobarem un parabolt a mig flanqueig.

La quarta tirada, és la tirada !!!, una placa molt vertical on per sort es veuen moltes assegurances. La seva graduació es de 6b, però ni l’ hem ensumat, hem fet tota la tirada en A0 i 6a, molt més A0 que res i els trams de 6a han estat entre varies assegurances que tenen aire entre elles.

La tirada és molt tècnica de posicionament i amb una deficiència notable de preses pels peus que t' obliga a escalar de braços, molt mantinguda, sort que les assegurances en general son properes i pots apretar sense por de caure gaire.

La cinquena tirada, sembla més humana però aquí la roca canvia i es converteix amb les pedres vermelles i rodones típiques de la zona . Hi ha un tram difícil que no hem pogut forçar-lo i l’ hem superat en A0. La resta de tirada és deixa fer bé.

La darrera tirada, enganya amb la dificultat i els metres, sembla que sigui tan llarga com la darrera tirada de la via veïna, però te uns quants metres més fins que arribes a una zona amb arbres per fer reunió. Referent a la dificultat també es més difícil del que sembla.

Una vegada dalt, decidim baixar aquesta vegada per l’ esquerra i tot i no ser un passeig, (hem perdut les fites més d’ una vegada), la baixada ha estat més rapida.

Una vegada a la carretera, directes a Cal Cirera per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................                   Mojito

APERTURISTES................                P. Vázquez, J. García i X. Vallès

COMPANYS DE CORDA................    I. Notivoli i J. Vidal

MATERIAL NECESSARI................    16 cintes, estrep

DIFICULTAT MÀXIMA.....................   Ae/A0/6a

 DIUMENGE, 04 DE JULIOL

Avui diumenge hem quedat un munt de gent per anar a escalar i sobretot a amagar-nos del Sol. La proposta anar a la cara Nord del Pedra.

Sortim d’ Esparreguera, el Jordi, el Juan Carlos ,l’ Isabel i jo . També de Vilafranca surten en Pere i l’ Angel amb l’ intenció de trobar-nos al Rosal per esmorzar junts.

Una vegada satisfeta aquesta necessitat, marxem directament al pàrquing de sota el refugi. No teníem clar si els advertiments de la Generalitat de restringir el transit fins el mirador ja estaria aplicat i no podríem pujar.

Però no hi ha res concret, ha estat un “ globus sonda” per veure com reacciona la gent. La veritat ara son les deu i hem trobat molts aparcaments buits al voltant del mirador. Els de sota el refugi ja eren plens i ens ha calgut aparcar superada la barrera de ferro. (altres vegades ho he vist molt pitjor).

Fem l’ aproximació fins la Dent de Cabirols i ja veiem gent escalant i varies cordades que estan fent el mateix que nosaltres. Tot i que dubto trobar cap cordada al nostre objectiu. No es una via de consum massiu.

Arribats a peu de via, cal localitzar els itineraris i dels dos objectius que portem , escollim per majoria, la via Badalona, o sigui que el meu primer objectiu ha quedat ajornat, un altre dia serà !!.

Fem dues cordades de tres per estalviar-nos perill de caiguda de pedres de la primera cordada a la tercera. Davant anirem el Jordi, el Juan Carlos i jo. La resta darrera.

La primera tirada ja ens ensenya les credencials, uns primers metres agraïts però el tram final, “peleon”, per sort trobem que esta ben equipada amb material vell i nou. Hi ha nou assegurances entre pitons, espits i algun parabolt, estem de sort.

La segona tirada comença amb un mur molt vertical i compacte, sort d’ un arbre que hi ha a l’ esquerra que et permet superar els primers metres, Desprès la tirada entra en una canal més fàcil fins la reunió. Els primers metres estan assegurats amb dos espits, a la resta de tirada , res, però es deixa assegurar bé.

La tercera tirada, es fàcil, però no tant com diuen les ressenyes, cal anar en compte amb la roca i l' herba que hi ha. Trobarem un parabolt a mitja tirada.

La quarta tirada, tots hem trobat que es la més compromesa de tota la via, trobarem quatre assegurances , (pitó, espits i parabolt) però la roca es molt a controlar i cal mirar totes les presses abans d’ agafar-te. A més el recorregut no es gaire evident i costa seguir el millor camí.

La cinquena tirada comença amb un tram d’ artificial,(6b per als masters).trobarem tres pitons i un parabolt en aquest tram. Desprès una sortida en lliure que es pot protegir be i un tros de feixa abans d’entrar en un díedre amb no gaire bona roca protegit per tres pitons.

A la reunió hi ha dos pitons i un espit als peus (???). També es pot reforçar amb flotants.

La sisena tirada es la millor tirada de la via, amb bona roca i amb passatges espectaculars, llàstima que aquesta no esta re equipada. Però a casa mirant el llibre dels Dalmau, aquesta tirada no correspon a la via i s’ acosta més al itinerari de la Cerdanyola. Hi hem trobat un pitó i un tac molt fet pols, però es pot assegurar amb flotants.

La setena tirada, comença amb una placa molt fina que han assegurat amb dos parabolts i un pitó que ja hi era en el primer tram i en el segon per allargar la via trobarem dos parabolts que ens ajuden a superar la darrera placa.

La reunió cal muntar-la a la carena final amb bones fissures.

La baixada la fem per la tartera i una vegada al refugi, aprofitant que no hi ha gent, fem la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................       Badalona

APERTURISTES ............        F. Pañella i F. Suñol

COMPANYS DE CORDA........ J. Carlos Sanchez, i J. Rosillo

MATERIAL UTILITZAT..........  14 cintes, jocs de Camalots fins nº3, semafor Aliens

DIFICULTAT....................       A1/V+

 DIMECRES, 07 DE JULIOL

Aquesta sortida la teníem planejada com una més però els esdeveniments del dia anterior han canviat tot i no fem la sortida amb les mateixes ganes ni alegria.

A finals de la tarda van saltar totes les alarmes, els companys Juan Carlos i Joan han tingut un accident a la Coma de l’Orri i s’ha disparat el procediment de rescat amb informacions molt poc concretes però alarmants.

Fins quasi la matinada no tenim informació que ja estan camí de l’ hospital. Abans noticies inquietants de la dificultat del rescat per part dels bombers  (no estarem mai prou agraïts del magnífic treball que fan).

A les set he quedat amb l’ Isabel per sortir i mentre fem el cafè surten els dubtes de si es bona idea anar a escalar amb el pes mental que portem. Però som conscients que ara per ara res podem fer nosaltres i decidim seguir amb els plans inicials.

Sobre les deu arribem al pàrquing de la Peña Predicadera i no hi ha cap cotxe d’escaladors, tindrem tota la paret per nosaltres. Però el cap segueix barrinant, tot i que rebem la primera noticia des de l’hospital que ja ha estat operat i que sembla que tot va bé. El neguit millora però tot i així decidim fer una via fàcil i deixar els plans inicials per a una propera visita.

L’ Isabel encara que ja l’ha fet , aconsella fer el “Espolon Guanchinfu”, una via maca i ben assegurada i amb un grau assequible.

La primera tirada comença al mateix torrent i per terreny fàcil puja en diagonal a l’esquerra fins a creuar un petit regalim d’aigua. Una vegada creuat s’enfila per l’esperó fins una petita feixa on tirarem a l’esquerra uns metres fins a trobar la línea de parabolts que ens porta a la reunió. Hi ha vuit assegurances.

La segona tirada segueix el mateix esperó amb un petit ressalt ben assegurat, hi ha cinc assegurances.

La tercera tirada fa un gran flanqueig a l’esquerra i creua dos regalims d’aigua.

La reunió esta just passat el segon regalim. No confondre amb una reunió que trobarem abans del segon torrent d’aigua. Hi ha cinc assegurances.

Les tres tirades que venen son les més estètiques i boniques perquè segueixen un esperó molt estret fins quasi el cim.

En aquestes tirades, les assegurances estan un pel més allunyades però la bona roca permet pujar sense problemes.

La darrera tirada va per sota un desplom fins a trobar una fissura ample per la que superem aquest tram.

Una vegada al cim, baixem caminant per la tartera que cada vegada esta més marcada.

De baixada ens aturem a Sietamo per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................           Espolon Guanchinfu

APERTURISTES .........               A. Guerrero, P. Hinojo, J. Floria i J. Castaña

COMPANYS DE CORDA......       I. Notivoli

MATERIAL NECESSARI...........  10 cintes

DIFICULTAT.............................   V+