DIJOUS, 21 DE GENER

Seguim amb la fase de confinament.

Com que no podem sortir de Collbató , proposo anar a fer la via “dels 172 anys”.

Es una via que no gaire bona propaganda però quan la vaig fer, (fa molts anys) no recordo que fos tant lletja com diuen. Però el record no el tinc gaire present.

Sortim del pàrquing del Pujolet  i baixem fins l’ermita de la Salut per desprès enfilar-nos fins la cova Freda, tot seguint les escales que porten a les coves del Salnitre, als pocs metres de començar les escales ens devíem direcció a la cova Freda i continuem per un camí poc marcat que ens portaria al torrent de Santa Caterina, però a l’altura de la canal del Xacó el deixem per progressar per aquesta canal uns metres.

Recordo que l’aproximació era perdedora i avui no ha estat una excepció, (cal tenir intuïció per trobar el millor camí). Finalment veiem la pintada que assenyala el peu de via (aquesta pintada esta uns deu metres per sota de la primera assegurança de la via i es visible des de la llera de la canal).

Aquesta primera tirada te dos espits de progressió però es pot amanir al gust amb flotants. No es una tirada fàcil i a mitja tirada hi ha un passatge força difícil.

La segona tirada nomes te un espit i cal anar amb compte perquè la dificultat no es poca, superada aquesta assegurança hi ha un flanqueig a l’esquerra que personalment crec que es més difícil del que diuen, (sobretot pel factor de caiguda).

La tercera tirada és la més fluixa de la via i també hi ha un sol espit.

La quarta tirada, és amb diferencia la millor de tota la via, una placa que comença ajaguda però poc a poc es posa vertical sobretot a la seva part final, hi ha tres pitons i dos espits en tota la tirada. La reunió la fem just a l’aresta i aquí ens rep un aire gelat que fins aleshores no havíem notat.

La cinquena tirada, es caminant 60 metres per l’aresta fins a trobar el següent contrafort. La primera intenció era desviar-nos per fer la via “Arc en ciel” que tenim uns metres a l’esquerra però les fortes ventades, el fet que no hi ha assegurances i no coneixem el seu estat, ens fan canviar de parer i sortir per la via.

La sisena tirada hi ha un espit en tot el recorregut, però és una aresta molt exposada al vent i ens fa patir una estona pel fred i el vent. Per sort la roca es molt bona i franca.

La setena tirada s’endinsa per la canal de l’esquerra del espero que estem pujant. Per sort aquí estem més arrecerats del vent tot i que el fred es fa notar. Trobarem tres espits en tota la tirada però es pot reforçar amb flotants.

La reunió esta sobre l’aresta d’aquests contraforts i com no !!! exposada al vent que esta bufant. No ens hi entretenim gaire i fem una darrera tirada per la carena fins a sortir dels contraforts.

Aquí ens posem les sabates i pleguem material per fer els 100 metres que ens separen de la darrera part de la via. Però una vegada sota d’aquesta aresta segueix bufant molt el vent i decidim deixar-ho aquí i sortir pel camí que hi ha (per cert !!!. Felicitats al personal que l’ha arranjat). Seguint aquest camí anem a sortir al camí “de les bateries” i d’ aquí directes a Collbató.

Com es normal, avui tampoc hem arribat a temps per fer la cervesa al bar i l’ hem fet als bancs del carrer

J. ESTRUCH

 DIJOUS, 04 DE FEBRER

He passat deu dies tancat a casa per ser contacte estret amb un positiu, per sort no m’he contagiat, però els deu dies de tancament no me’ls treu ningú.

Avui torno a les costums de cada setmana i hem anat a fer una petita escalada per recuperar sensacions. No sabíem on anar i ens hem decidit per anar a una via poc coneguda dels companys Alarcon i Rovira, a la zona dels “Graus”.

La via “ camí embardissat” ja et dona una idea del que trobarem, (no per les plaques per on escalarem,si no, més aviat per lo enrevessat del recorregut.

La segona tirada segueix la mateixa tònica, a la recerca de les plaques més netes, també te uns trenta metres i fa reunió sota un mur molt vertical amb una franja de roca trenca al mig.

La tercera tirada, presenta dues opcions, superar un desplom que tenim just a sobre i assegurat amb dos parabolts o superar un petit mur i flanquejar a l’esquerra fins a trobar una fissura que facilita superar el desplom. Nosaltres hem optat per la variant directa que ens ha semblat més difícil que no pas diu la ressenya. La ressenya senyala la reunió just superat el desplom, amb un sol parabolt, però nosaltres hem decidit arribar fins la feixa on tindrem que desviar-nos, total uns trenta metres.

Sabem que la segona part de la via esta a la dreta de la via “joc de nens” i hem anat fins alla per veure si la trobàvem però uns deu metres superada aquesta via el camí s’ha fet impracticable  dins la torrentera i ens ha calgut tornar enrera.

Ara si, poc abans d’arribar a peu de via hi ha un corriol que baixa al torrent i sembla anar a la via “Esperons de fra Gari” però poc abans d’arribar a aquesta via cal remuntar el torrent per un camí netejat que ens porta a peu de via.

Una placa tombada i lliça, assegurada amb dos pitons i un pont de roca ens porta a una reunió de dos parabolts equipada per a rapelar, però nosaltres ens hem saltat aquesta reunió i hem anat a la següent , uns quinze metres per sobre.

La segona tirada, comença un xic a la dreta desprès de creuar un petit bosc, aquesta tirada, ben trobada, però més difícil del que diu la ressenya, es molt vertical i amb passatges tècnics que ens deixen en un replà a l’altura de la darrera tirada de la via “joc de nens però un xic a la seva dreta. També hem vist a la dreta dues reunions que segurament seran de les dues vies que hi ha més amunt dins el torrent.

La primera intenció és rapelar i fer una segona via, però el seny s’imposa i les guardem per a una propera visita, avui coma retorn a la vida “normal” ja en tenim prou.

Com que avui anem d’hora, si que podem fer la cervesa amb tranquil·litat.

J. ESTRUCH

 DIJOUS, 11 DE FEBRER

 Les restriccions de mobilitat i el mal temps estan condicionant molt el ritme de sortides, l’única possibilitat de sortir és anar a Collbató per anar repetint vies, les fàcils, que les difícils no podem fer-les.

Aquest dijous hem quedat i anirem al Serrat dels Monjos per fer l’Ultimo sueño que jo fa quatre dies ja vaig fer, però la situació no dona per ser prim mirat i si cal repetir vies , es repeteixen, faltaria més.

 Primer fem el cafè al bar muntanya i donar temps al Sol perquè escalfi la roca

Acabat el cafè anem fins la Salut i comencem l’aproximació

No hi ha gaire personal per la zona i es que el temps tampoc acompanya.

A peu de via ens repartim les tirades i a mi em toquen les del mig de la paret.

La primera tirada amb molt bona roca ens porta per unes plaques compactes on cal navegar per trobar el millor camí.

La segona és una tirada, no gaire agraïda, segueix una sèrie de petits díedres  per anar saltant blocs de roca on cal navegar i autoprotegir-se amb cura fins quasi arribar a la reunió on hi ha un passatge difícil de veure però que una vegada trobat es deixa fer bé.

La tercera tirada l’hem fet per un lloc on no hi havia passat mai , sempre recordo fer un flanqueig a la dreta per terreny descompost amb un primer pas complicat i desprès enfilar-nos pel díedre característic que ens deixa a la reunió, però aquesta vegada hem agafat just sota l’arbre per enfilar-nos per la fissura de l’esquerra que amb l’ajuda del arbre resulta bastant més fàcil. Desprès, per darrera l’arbre anar a cercar la fissura característica.

Ara en aquesta tirada em  tocarà dirigir la cordada. La següent tirada segueix uns metres la fissura fins situar-te sota un arbre, aquí cal sortir per l’esquerra amb un passatge estrany per situar-nos en unes rapisses que ens porten a la reunió.

La tirada següent es la més estètica de la via, una bavaresa vertical a protegir en els seus primers metres ens porten a una fissura que desemboca en una placa on hi ha la reunió, tan sols cal anar en compte en el tram entre fissura i placa per la gran quantitat de pedra solta que hi ha i que poden caure sobre els companys.

La següent tirada i darrera de la via, comença amb un tram potent d’encastament, protegit per un pitó situat força a munt, desprès cal seguir la fissura amb tendència a l’esquerra que ens porta al final de la via. Just on hi ha la reunió de la via Planetas transparentes.

Una vegada tots reunits decidim baixar pel Torrent Fondo, que fa molts anys que no hem fet i donem per acabada la sortida

J. ESTRUCH.

 DISSABTE, 13 DE FEBRER

 Avui ja hem vist d’entrada que no tindríem la tranquil·litat dels altres dies.

Hem quedat com sempre al bar Muntanya i allà tinc la primera sorpresa al trobar l’ Isabel amb el Juan Carlos i el Manel. Encantat amb la sorpresa perquè feia molt de temps que no coincidíem.

Anem parlant dels plans per avui i en una primera part coincidirem de via, per separar-nos a la segona part.

L’objectiu,la nova via oberta a la paret de la Codolosa (sembla mentida, però encara hi han fet cabre una nova via i sense trepitjar cap altre, tot i que força limitada d’espai vital).

La via va sortir fa poc temps a les Xarxes, però ja coneixem amics que l’han anat a provar. Avui ens toca a nosaltres.

Arribats a peu de via, les suposicions de massificació es compleixen. L’Àrea de la Salut  esta infectada de cotxes aparcar a costat i costat de carretera fins baix el creuament de la carretera .

Algunes cordades fan l’aproximació de la Codolosa des de la Salut i varies cordades ja estan escalant. Una d’elles , els companys Ramir i la Laura que ja han començat l’escalada.

Darrera d’ells faran cordada el Juan Carlos i el Manel i desprès nosaltres.

 La primera tirada no es gaire interessant , primer per un tram de blocs per anar a cercar una placa que ens deixa a la reunió.

La segona tirada , un mur de color negre l’hem començat per la dreta aprofitant un principi d’encastament amb grans blocs per fer el primer tram, desprès la via surt  de la fissura trencada de la dreta per creuar una placa amb tendència ascendent a l’esquerra, hi ha passatges força bonics en aquest tram i fem reunió uns tres metres a la dreta de la reunió de l’Avi trepador.

La tercera tirada esta molt aconseguida i mantinguda, amb dos tram dificils separats per una rampa més fàcil. Les bones assegurances que hi ha permeten forçar els passatges i fem reunió al perdre la verticalitat la paret.

Aquí ens hem separat dels companys, de fet ells ja han marxat direcció a les Golfes de la Codolosa per fer la via “d’ombres i de llums” que nosaltres ja hem fet i els hem recomanat. Nosaltres ens decantem per anar a fer l’Àtic de la Codolosa que tenim més a prop.

A la primera reunió d’aquesta via veiem a la Laura que l’ha acabat i el Ramir que la segueix. Desprès ells entraran per la via “L’Aniversari de l’Ernesto i ja no els veurem.

Nosaltres seguirem per l’Àtic fins a sortir pel camí de Fra Gari on ens trobem amb el Juan Carlos i el Manel que han acabat la tasca .

Tots anem a celebrar la retrobada al bar Muntanya .

 J. ESTRUCH

 DIMECRES, 03 DE MARÇ

Desprès de quinze dies d’inactivitat, ja tinc ganes de començar a moure`m, i que millor que tatxar alguna de les vies que varen quedar pendents de fer (a més estan dins la comarca i no tindrem perill de denuncia).

Quedem amb l’Isabel al bar de l’Angelita a Esparreguera perquè avui tenim tancat el bar Muntanya . Per casualitat també hem trobat al Gines que esta esmorzant.

Ell en un principi no tenia intenció de sortir, però l’Isabel és un os dur i a base d’insistir acaba per convèncer-lo i també s’apunta a la sortida.

El nostre plantejament és fer les dues vies que ens resten de fer a la zona dels esperons de “Fra Gari”.

Avui volem intentar fer una escalada més directe, entrar per la primera i segona tirada de la via “Esperons de Fra Gari” i desviar-nos per la torrentera de l’esquerra fins a trobar el peu de via de les vies “ Els 75 de l’Abril” i “Guerreros del imserso”.

La baixada per fer-ho mes fàcil al Ginés la volem fer seguint el camí “de les bateries”.

La primera tirada de la via “Esperons de Fra Gari”, ja l’hem fet tots tres i la empalmem amb la segona sense problemes amb 60 metres de corda.

Desprès caminant uns altres 60 metres per la canal arribem al peu de la via “Els 75 de l’Abril” que serà el nostre primer objectiu.

Aquesta via d’una sola tirada, presenta una roca molt bona i sanejada amb totes les assegurances posades que ens permet gaudir-la. Bona via i ben trobada, crec que la graduació es correspon amb la dificultat.

Una vegada al cim, fem un ràpel per la via veïna que serà el nostre proper objectiu. Primer fins una reunió inter mitja on redirigim el ràpel fins a peu de via.

Aquesta segona via, esta dividida en dues tirades, una primera amb un tram força vertical que es on es concentra la major dificultat de la via, sempre amb molt bona roca, i una segona part amb un començament fàcil fins arribar a un punt on la paret es posa vertical i cal apretar, però les assegurances que hi ha permeten fer-ho sense problemes.

Una vegada tots a la reunió , cal remuntar uns esperons que ens deixen al camí “de les bateries”. Una vegada dalt, amb tranquil·litat baixem fins Collbató on tenim el cotxe i directes a l’Angelita per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

 DISSABTE, 06 DE MARÇ

Dimecres ja vaig fer la primera sortida desprès dels quinze dies de tancament domiciliari i en principi vaig trobar-me be, però soc conscient que cal fer alguna prova més consistent per saber el meu estat de forma.

Aquest dissabte li proposo a l’Isabel una excursió escalada més complerta sobretot ara que cal fer l’aproximació sortint des de el mateix poble del Bruc.

La proposta és anar a la Miranda del Pas del Princep per fer la via “Primavera Marciana”.

Quedem a les 9, 30 al bar Anna, per tal de poder esmorzar abans i veure si em retrobo amb companys que fa dies que no coincidim.

Acabades l’esmorzar i les piulades de bar marxem per començar la llarga aproximació.

Arribem a peu de via ja hi ha una cordada , per sort ells han escollit fer la via “Blava” i darrera nostre , mentre preparem el material arriben dues cordades més, per sort totes elles tenen la mateixa intenció que la cordada precedent i tots van a la via “ Blava”.

Nosaltres, sense pressió comencem la nostra tasca amb una primera tirada bonica encara que el tram de 6b el fem en artificial sobretot les tres primeres assegurances, desprès les assegurances es fan més escadusseres i cal forçar el lliure i apretar. En el tram final de la tirada les assegurances tenen una bona separació entre elles o les he perdut de vista però l’entrada a la reunió , tot i que fàcil, portes uns bons metres sense trobar-ne cap.

A la reunió trobo al company de la via Blava que acaba d’arribar-hi.

A la segona tirada, li toca a l’Isabel, un tram sense assegurances amb tendencia a la dreta per anar a cercar un mur vertical que ens portarà fins la gran vauma on trobarem la reunió. L’Isabel ha tingut la vista de trobar un bon forat per a un alien en aquest mar de pedra abans del mur vertical.

La reunió esta molt a la dreta de la gran vauma, just al extrem oposat on hi ha la reunió de la via “Blava” .

La tercera és una tirada “dura”, esta equipada, però el desplom que supera et deixa els braços a caldo, a més la sortida en lliure una vegada acabat el tram d’artificial, t’obliga a estar concentrat.

La quarta tirada, li toca a l’Isabel, sobre el paper és més tranquil·la però no pots baixar la guàrdia perquè hi ha poques assegurances i costa molt veure-les. Fem reunió en una nova vauma, aquesta més petita que l’anterior però que per sortir-ne ens caldrà tornar a apretar amb els estreps.

La cinquena tirada comença amb un nou desplom, per sort aquesta vegada molt més curt i per tant menys dur, aquesta vegada amb tres espits superem el desplom i ja podem sortir en lliure fins el avant cim on trobarem una reunió.

Des de l’avant cim , cal superar una canal de terra i arbres fins el cim on podem desencordar-nos  sense perill i recollir el material.

Ara tan sols resta baixar altre vegada al torrent de les grutes i desfer el cami d’aproximació, que per cert es fa mooolt llarg. Arribem just a temps per fer la cervesa al bar Granada abans no tanquin per les restriccions a la restauració.

A estat una bona prova de resistència i el cos ha aguantat força bé, tot i que els braços han notat la manca d’entrenament sobretot a les tirades d’artificial.

J. ESTRUCH

 DIJOUS, 11 DE MARÇ

Aquest dijous he quedat amb el Joan per fer una sortida per Collbató, encara estem amb restriccions i no volem marxar lluny.

Li proposo anar a fer una via sense gaires complicacions de la que he tingut noticies no fa gaire. Encara que per la zona on esta situada serà una via de ressalts .

Com que no tenim gaire presa, primer fem un bon esmorzar al bar Muntanya i aixi deixarem que el Sol escalfi la pedra. Aprofitem per fer un xerradeta amb el Joan que també esta fent el cafè .

Decidim fer l’aproximació per la zona del jardinet i així fer una foto amb perspectiva de la zona on anirem.

El Joan comença la primera tirada que ens deixa sobre l’agulla dels marges, aquesta tirada es bonica.

Ara ens cal fer un petit ràpel fins el collet per començar a remuntar ressalts.

La segona m’ha decebut una mica, comença amb una rampa fins sota un contrafort, però en lloc de forçar-lo per la mateixa aresta , la via fa un flanqueig a l’esquerra per sortir per una fissura i retornar sobre el contrafort uns metres més amunt. Per sobre del ressalt he trobat un parabolt però creient que era una assegurança he seguit pujant entre matolls fins arribar a un pi característic on he fet la reunió, (el Joan m’ha dit que he fet uns cinquanta metres, però al no ser d’escalada ni els he notat).

Aquí ens hem despistat, per la ressenya que portem caldria fer un flanqueig a la dreta però no hi ha pas i decidim seguir per l’esperó uns metres més fins que el Joan Ha trobat un altre parabolt sota del següent contrafort, sembla que si que seguíem la via.

La següent tirada supera un petit encastament entre la paret i un bloc encastat a ella i segueix per una placa inclinada. En aquest punt creuem la via de “ d’en Pitu” i anem a cercar unes plaques que hi ha a la dreta.

D’aquí fins el final de via ens caldrà superar tres petits contraforts, ben assegurats.

Ara estem al final de la via i ens cal superar uns metres caminant fins a trobar-nos amb el camí de les bateries.

Tot baixant i aprofitant que passarem per sota del Serrat Foradat, aprofitem per fer la via “Juli Font Sierra”, que comença just en el cami. Una bona oportunitat per fer aquesta via que esta lluny de totes les zones d’escalada i cal apropar-se expressament per fer-la.

De tornada ens trobem amb companys que també han acabat la seva escalada i ens emplacem al bar Muntanya per fer una bona cervesa ara que no tanquen al migdia.

J. ESTRUCH

 DIUMENGE, 14 DE MARÇ

Sortir un diumenge a escalar per Montserrat, és sinònim de trobar gent  allà on vagis i a nosaltres ens agrada la tranquil·litat , si es possible !!!.

Per això amb l’ Isabel pensem un lloc on difícilment trobarem a ningú, tot i que per arribar-hi ens caldrà fer una bona patejada.

La proposta es anar a la Placa dels “Roofs”just al límit de la zona de prohibicions.

Avui deixem el cotxe al nou pàrquing de “Can Jorba” el que representa uns deu minuts més d’aproximació. Al arribar ja veiem de que va la cosa, quasi tot els pàrquing esta ple i sembla un formiguer de gent.

Sortim direcció “Can Jorba” i moltes cordades segueixen la mateixa direcció, arribats al creuament on comença el camí de la Palomera, ja nomes quedem tres cordades i arribats al coll ja fem el camí tot sols.

Aquest camí, cada dia se’m fa més dur, i més ara que han fet moltes dreceres i puja quasi recte fins el coll.

A peu de paret veiem que hem encertat escollint la zona, no hi ha ningú.

Decidim començar per la via “Venus and Mars” que és la més assequible de la zona i desprès ja veurem si en tenim més ganes d’escalar o deixem la Calumet per a un altre dia.

La primera tirada comença amb un desplom , per sort no tant potent com el de la “primavera marciana” i desprès un tram en lliure amb roca bona però coberta d’un petit tel de molsa que fa l’escalada tensa.

La segona és una placa molt bonica amb les assegurances justes (hi ha força aire entre elles) i un grau per a gaudir-la. (La ressenya presenta un pitó entrant a la reunió , però ja no hi es ).

La tercera és com la segona però un xic més fàcil de graduació.

Arribats al cim, un vent gelat ens dona la benvinguda i acaba per decidir els propers moviments.

Baixem per la carena fins el coll i anem a buscar el material de peu de via. Acabarem el dia fent una excursió i en lloc de baixar per la “Palomera” ho fem pel camí dels “Francesos”. Directes al bar per fer les cerveses de rigor.

J. ESTRUCH

 DIJOUS, 18 DE MARÇ

Avui es el primer dia amb llibertat per sortir per tot Catalunya, encara que amb restriccions de bombolla i més, però no volem perdre l’oportunitat de anar a tocar calcari.

Per no forçar la maquina ens decantem per anar a Coll de Nargo i aprofitar per anar a esmorzar a la Marisol d’ Oliana que fa temps no podem anar-hi.

A les nou estem esmorzant amb tranquil·litat , no tenim presa perquè les vies que volem fer son curtes i amb poca aproximació.

Em escollit anar a la Paret d’en Grau.

Arribats a Coll Piquer, sorpresa, hi ha un munt de cotxes, (no es gaire normal  trobar  tants cotxes entre setmana), però com que segurament seran gent forta , aniran a vies més difícils que les que volem fer nosaltres.

Fent la curta aproximació veiem que el dia es radiant però el vent de Nord que esta bufant ens farà la guitza, per tant decidim començar per fer la via Africa.

La primera tirada presenta el típic canvi de roca de totes les vies de la zona, primer un conglomerat força compacte per entrar desprès al calcari més consistent. Aquesta tirada no es gaire difícil, tan sols en una panxeta cal anar controlant els moviments.

La segona tirada, el recorregut es en roca calcaria i assegurances força llunyanes però amb una bona lectura de la roca trobes fàcilment el millor recorregut.

La tercera es com la segona, però el tram final és una mica mes apretat que la resta, ja sabem que la graduació equí per la zona es ajustat i no regalen res.

Per baixar dos ràpels ens deixen a peu de via.

En aquesta via la escalada ha estat plaent, bona temperatura i gens de vent, excepte a la carena on el vent de Nord era fred i s’ha fet notar.

Una vegada al terra , ens toca decidir que fer per allargar la jornada, cercar una via aquí a la paret Sud o fer la segona via que teníem pensada. Finalment optem per fer la via que teníem en ment, el Gran Díedre sortint per l’aresta del Maneirons.

La via comença pocs metres a la dreta d’on estem.

La primera tirada, comença amb el conglomerat típic i ens agrada més del que ens esperàvem, ara esta molt ben assegurada i a més pots posar-hi el que vulguis.

La reunió al coll, ja es una altre cosa, esta a l’ombra i es freda, però amb una reunió llarga, podem fer reunió encara al Solet, això si, amb vent gelat.

La segona tirada, tan l’Isabel com jo ja l’hem fet, molt vertical en el seu primer tram i algun passatge difícil. La reunió quasi a l’aresta es solejada però també ventada i no ens hi entretenim gaire.

La tercera, tan sols te una sortida de la reunió difícil, la resta , anar crestejant fins el ràpel que nosaltres no fem al de la via “expedient obert” sinó que seguim crestejant fins la via Africa, que acabem de fer.

Arribats a terra, trobem la visita d’unes cabres que ens demostren com n’és de fàcil escalar.

Hem acabat aviat i encara tenim temps de baixar fins a Oliana per fer un mos i una cervesa, abans d’agafar la carretera per tornar a casa.

J. ESTRUCH

 DIUMENGE, 21 DE MARÇ

Aquest cap de setmana seguim amb la eufòria de sortir a escalar en calcari i quedem amb els companys de Vilafranca per trobar-nos i fer la sortida junts.

La proposta nostra es anar a conèixer la zona d’escalada que han equipat els companys Toni i Joan i amb l’ajut d’algun altre company a les Roques de Magaró.

Sortim a les vuit i per no forçar que algun control ens aturi per excés d’aforament dins del cotxe, aniríem cinc tot i que es pot anar fins a grups de sis. Ens separem amb dos cotxes per a trobar-nos al aparcament.

En Pere ja ha visitat la zona un parell de vegades i de fet a col·laborat en obrir alguna línia, per tant li toca fer de  “Cicerone”.

Per començar escollim la zona de la dreta on hi ha les vies amb més presencia i més estètiques, tot i que l’aproximació es més llarga.

L’Isabel i jo escollim començar per la via “Rampes avorrides” i ells tres volen provar la “Quatre bagues i dos ferros” que tenim just a la dreta.

La primera tirada ens costa un xic de seguir, desprès de dos ponts de roca hi ha un tram sense assegurances que ens fa dubtar però finalment trobem l’itinerari i arribem a la reunió..

La segona tirada, ja es presenta més evident, entrem a la gran placa que domina el sector, un flanqueig finet a la dreta ens permet trobar un seguit de fissures que ens porten fins a la reunió, una tirada molt bonica i amb algun passatge picant.

La tercera l’hem trobat millor que la segona, segueix amb la mateixa tònica però en conjunt és més homogènia en el grau. L’hem gaudit més que la segona.

El problema l’hem tingut al baixar, creiem que amb dos ràpels podríem arribar al terra , però al enllaçar segona i tercera tirada amb ràpel m’he quedat a 10 metres de la reunió i he tingut que esperar que l’ Isabel baixes fins la segona reunió i prepares el nou ràpel per arribar a la reunió, mentre , sort de l’únic parabolt que hi ha a la tirada que m’ha permès estar penjat amb comoditat.

Una vegada tots a terra decidim quina via volem fer i anem a l’esquerra per trobar-les. En Pere i el Benjami escullen l”Anima de voltor” i l’Angel i jo farem la via “Magna”.

La primera tirada, força mantinguda en cinquè grau, es bonica, llàstima de la molta terra que trobem a les fissures i rapisses que fan que la progressió no sigui gaire fluida, tot i axó trobarem algun passatge bonic.

La segona és més fàcil, sortint per la dreta de la reunió per salvar uns arbres que ens barren el pas, s’enfila per plaques boniques i no gaire difícil fins arribar sota un desplom on fa reunió.

La tercera tirada resulta rebuscada, sobretot com l’hem fet nosaltres. Primer rodegem l’arbre on hi ha la reunió per la dreta i tornem a l’esquerra per situar-nos sota el desplom, un pont de roca llaçat ens indica el camí.

Ara cal superar el desplom  i sortir-ne per la dreta fins un replà, aquí no veig res i decideixo agafar un contrafort de roca bona que sembla més llarg. Una vegada superat veig una reunió molt a l’esquerra i em cal anar-hi, he agafat l’espero de roca que no tocava. Sembla que ja hem acabat, però no !!!, avui es el dia de les marrades amb el ràpel.

Com que les tirades m’han semblat curtes i per evitar problemes amb els nusos, decidim baixar amb una corda.

El primer ràpel , cap problema, però al segon he repetit marrada, la tirada és mes llarga i he tornat a quedar-me a cinc metres de la reunió , o sigui que altre vegada buscar un lloc on lligar-me mentre el company prepara el descens amb cordes dobles, per sort aquí hi ha molts arbres i he pogut lligar-me bé.

El tercer ràpel, ja sense problemes, ja ja.

Una recomanació si aneu a  escalar aquí , sempre els ràpels amb corda doble.

Avui no hem tingut sort amb la cervesa,son les cinc en punt i tot ho hem trobat tancat.

J. ESTRUCH

 DIJOUS, 25 DE MARÇ

Avui hem quedat amb l’ Isabel per anar afer quelcom suau per anar recuperant.

Això inclou fer una aproximació curta i li proposo pujar a gorros , això si, amb el trenet que avui ja el tenim obert.

Ens decidim per una via sense complicacions, la “Sargantanes” al Gorro Mariner.

La via esta completament equipada, o sigui que tan sols en fa falta algunes cintes i per estalviar pes anirem amb una sola corda.

La primera tirada costa d’esbrinar quin es el itinerari bo donat el nombre de línies que hi ha al costat. Per anar més ràpid ens saltem la primera reunió i anem directes a la segona.

La segona tirada fem el mateix, però en lloc de fer dues tirades en fem tres perquè la reunió que hi ha a l’altura del jardí no la he vist (que que no hi es) i he anat directe fins la llavi , per sort les cordes arriben quasi justes.

La tercera és la mes bonica, comença amb un flanqueig a l’esquerra per anar superant el desplom que tenim sota i desprès s’enfila recte amunt amb una roca de primera i les assegurances amb aire entre elles.

La quarta tirada tan sols és el ressalt del cim , però he preferit fer reunió a la paret per poder fotografiar al segon des de un bon lloc.

La baixada amb una sola corda es justa i cal desgrimpar els darrers tres metres.

La via a resultat rapida de fer i ens decantem per anar fins la Miranda de Santa Magdalena per fer-hi una via.

Pugem per la canal fins a trobar una pedra que assenyala dues vies, la Darwin i la Mogoteras.

No sabem quina fer però comencem a pujar i la mateixa línea ens porta a fer la Darwin, que per cert diu que és la menys assegurada, però la línea d’ espits ens ha condicionat perquè l’altre línea ni l’hem vist.

Segons la ressenya la graduació no supera el cinquè grau, però personalment crec que son graus de quan érem joves, ara mig grau de més no li faria cap mal, sobretot per l’aire que hi ha entre assegurances.

Acabada la via, decidim que ja en tenim prou i anem a buscar el trenet de baixada, encara tindrem temps de fer un mos i una cervesa en algun bar.

 J. ESTRUCH

 DISSABTE, 27 DE MARÇ

Per aquesta setmana  proposo una escapada al Berguedà, per dissabte diuen que el temps no serà gaire bo, però no amenacen de pluges.

La meva proposta es anar als Mercadals per fer alguna de les vies que hi ha (de les poques que podem fer) però l’ Isabel em surt amb la proposta d’ una via tendre, tendre, que no la tenia controlada.

La via “MartÍ Aran” és nova,  finals del any passat, i esta per la zona de Fumanya, sota el Monestir de Queralt on ja em fet més vies. Per les seves característiques sembla una via assequible per gaudir i passar una bona matinal..

Sortim a les 8,30 i fem la parada obligatòria per esmorzar a la Colònia El Rosal desprès directes fins al pàrquing de Fumanya.

Fem l’ aproximació pel camí que hi ha sota la paret, on segons diu l’ Isabel han obert darrerament una aproximació fitada. Fins al desviament que puja a la via “Mossèn Tronxo”, cap problema però desprès buscant el nou camí ens liem per la zona desbrossada que hi ha sota els cables elèctrics i acabem perduts i plens de garrics. Cal recular i tornar a provar-ho.

Finalment agafem el camí que puja a la via “Mossèn Tronxo” que ja coneixem i arribats a peu d’ aquesta via, trobem el nou camí que ens porta en poca estona a peu de la nova via.

La via esta tan tendre que a peu de via encara trobem l’ escombra de netejar la paret.

La primera tirada es força estètica, llàstima que encara esta bruta de terra, i entre la sorra i que cal tocar totes les preses abans de agafar-te fa que no la gaudeixi com es mereix. Bona tirada, sanejada i bona roca, tot i que algun cigronet s’ ha trencat al agafar-lo..

La reunió , sobre l’ esperó esta just sota un cablejat elèctric que per la inclinació de la paret, queda un metre per sobre del nostre cap . Per sort els cables son trenats i protegits d’aïllant.

La segona tirada és la menys agraïda , surt per la dreta i per una zona trencada, (per molt que es sanegi, estarà sempre igual) ens porta sota un mur vertical on hi ha el passatge més exposat de la via.

La tercera tirada comença amb un tram vertical amb dues possibilitats, una per la dreta, protegit per dos ponts de roca i un altre per l’esquerra protegit per un parabolt.

La primera opció m’ha semblat perillosa per un flanqueig a l’esquerra que hi ha a l’altura del primer pont de roca on una caiguda t’envia directament al replà de sota.

La segona opció, amb una sola assegurança, l’he trobat més adient i directa. La tirada segueix superant un esperó fins a trobar un bosc penjat on fem la reunió sota un petit desplom.

La darrera tirada, surt per l’esquerra de la reunió per superar el desplom i situar-se sobre d’ aquest on enfilant plaques arribarem al cim de l’ esperó on hi ha la reunió de dos parabolts. Aquesta tirada es molt bonica i plaent d’escalar.

Acabada la via sortim caminant per un camí fitat fins arribar a la drecera que baixa del Monestir fins a Fumanya.

El temps ha aguantat però en alguns moments de risc. Per això i pel cansament de la embardissada de l’aproximació decidim que per avui ja en tenim prou.

Ens prenem la cervesa que portem en fresc (per no repetir la jugada de la setmana anterior i que ens va deixar sense fer la cervesa) i marxem directes a casa.

Una bona via per fer una matinal, sense gaire compromís per la possibilitat de reforçar-la amb flotants. Felicitacions als aperturistes per saber trobar aquesta linia.

J. ESTRUCH

 DIVENDRES, 02 D’ ABRIL

Aquesta setmana per compromisos familiars tenim que canviar el dia d’escalada  a divendres.

Tot i ser vacances de Setmana Santa ens trobem l’ Isabel, el Genis i jo , ara tan sols resta buscar una bona activitat.

Sortim d’ Esparreguera a les vuit i fem la parada per esmorzar a Oliana , desprès directes a Canelles on deixarem el cotxe.

Hem escollit anar a fer alguna de les vies dels companys Remi i Asin a l’agulla que hi ha davant la paret de la Rufa.

Per arribar-hi tenim diferents opcions,(qualsevol d’elles, molt llargues i pesades). Nosaltres escollim anar-hi directes desprès de creuar la riera.

A peu de paret escollim anar a la via “Pre sons” i mentre ens preparem escoltem com s’acosten més escaladors que una vegada arribats resulta que son els companys de Vilafranca , (que petit es el mon).

La via encara esta “tendra”, de finals del any passat

Comencem la primera tirada amb roca bona on trobarem un tram picant a mitja tirada on cal posar-hi un estrep per salvar un slap molt vertical. Desprès la progressió es fa més suau fins la reunió.

La segona tirada comença per una fissura oberta que tenim sobre la reunió, amb un tram vertical però no gaire difícil. La dificultat comença  a la hora de deixar la fissura i enfilar-se per la placa de la dreta amb passatges força fins. L’entrada a la reunió amb diagonal a la dreta per terreny sorrenc.

La tercera tirada comença amb una placa de calcari trencat fins a posar-nos sota un desplom protegit per un pitó. Sobre el desplom i a l’esquerra hi ha un parabolt que sembla més difícil d’agafar que no pas ho es. En aquest parabolt cal posar l’estrep per superar el desplom i sobre ve el passatge més difícil de la via, (tots nosaltres hem coincidit). Protegit per un parabolt als peus, cal superar un petit desplom tibant d’unes preses que fan la sensació de saltar i la propera assegurança força lluny per sobre.

Superat aquest passatge, crec que m’he sortit de la via, es veuen tres possibilitats, per la dreta sortir per una sabina amb les branques serrades. Pel centre recte a munt , entre la sabina i un desplom amb roca dolenta o per l’ esquerra fent un petit flanqueig.

He escollit la dreta, però no he trobat els dos  parabolts que tenia que trobar, o sigui que la opció bona és la de l’ esquerra. Però les dues opcions ens porten al cim de l’agulla amb roca plaent d’escalar i fàcil de protegir.

Una de les opcions que contemplàvem abans de començar era fer una segona via, però el Sol apreta de valent i no estem encara avesats a aquestes calors, per tant decidim deixar-ho per una altre vegada i marxar a fer la cervesa abans no tanquin els bars.

De retorn agafem un camí planer que va en direcció a ponent tot seguint el peu de les agulles on hi ha molta via esportiva i que ens deixa molt còmodament al camí de baixada normal del Balinyo .

Crec que es una bona opció per fer l’aproximació ja que gran part del camí es sense desnivell.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

Via..... “Pre-sons”   110 metres.

Aperturistes ..... Remi Bresco, Joan Asin

Material necessari.......... 10/12 cintes exprés (millor desplegables), joc Camelots fins Nº2, 1 estrep

Dificultat màxima ........... V+/Ae

 DIUMENGE, 04 D’ ABRIL

Desprès de l’escapada a l’Alt Urgell de divendres i davant la possibilitat de tancament desprès de les vacances de Setmana Santa,  proposo anar a Vilanova de Meià. L’última vegada que varem anar-hi teniem el mateix objectiu que avui però ens varem equivocar de via i varem fer la via “Karma”.

A les 8,30 sortim d’Esparreguera i a les 10, 30 ja estem al pàrquing del Pas Nou, feia molt temps que no veníem i ens ha sorprès veure una gran quantitat de cotxes i furgos per tot arreu, sobretot al poble i a les fonts que hi ha a prop de la carretera.

Per sort a la zona que volem anar no es veu cap cordada.

Sortim del cotxe i ens acostem a la zona d’escalada esportiva “La Escola” que es per on volem començar a escalar. Hi ha tantes vies que no se exactament quina hem fet, crec que la via “Casablanca” que amb un recorregut d’un cinquanta metres ens deixa a la feixa de sota del nostre objectiu.

Aquesta via no presenta cap problema i es completament “d’escola” com diu el sector, però hi ha un passatge un xic més difícil del que diu la ressenya, això si, ben assegurat.

La segona tirada supera un petit ressalt que hi ha entre les dues feixes i ja estem a la feixa on comencen els nostres objectius.

L’Isabel proposa continuar per la via “Fraudes famosos” que tenim més a prop nostre i ens hi posem.

Per la ressenya aquesta via ha estat redreçada i reassegurada amb parabolts, (segons algun company d’escalada, massa reassegurada) per a mi no !!.

El grau, tot i ser una apreciació molt personal, crec que es mes difícil del que diuen les ressenyes, a la primera tirada hi ha un tram força obligat abans d’entrar a la reunió.

La segona tirada se m’ha posat travessera, cal sortir de la reunió amb tendència a l’esquerra per sobre d’un sostre, hi trobem un pitó casolà a pocs metres, però inservible per l’estat de les bagues, per sort just a la dreta hi ha lloc per un camelot 0,5 que queda a caldo, desprès acabar de superar el petit desplom fins una sabina que cal rodejar i anar a la dreta fins un burí, sobre del desplom on hi ha la reunió.

A partir d’aquí no hi ha cap mes assegurança. La ressenya diu que es cinquè, però a la tirada anterior li donen quart superior i no vegis !!!. Total que supero  el burí però no ho veig clar i decideixo tirar enrere. Per sort reculant fins la sabina he vist una reunió equipada per rapelar a pocs metres a l’esquerra (crec que de la via “Alpi de tranki” , segons he mirat desprès el llibre). Total, un ràpel d’uns 50 metres i tornem a estar a la feixa.

Una vegada aquí volem anar segurs i ens arribem fins la via “Perfils de llum” que era la que teníem planejada de bon principi.

En aquesta via, la dificultat es semblant a l’anterior però hi ha parabolts !!!.

La primera tirada és mantinguda amb les assegurances allunyades mentre es més fàcil i mes seguides al tram final de la tirada on la paret es fa més vertical.

La segona tirada es presenta al contrari, un tram més difícil al principi per anar perdent dificultat a mesura que anem pujant.

Acabada la via decidim sortir per dalt i fem una llarga travessia fins a trobar la placa que assenyala el peu de la via “Gudaris”, (avui si que l’hem trobada).

Tot i que tenim els braços contents, decidim fer-la i ens posem en matèria.

La primera tirada presenta un tram molt obligat a mig recorregut però amb una roca excepcional, desprès baixa de dificultat fins la reunió.

La segona tirada, en un principi es deixa fer bé fins el primer parabolt. Al segon parabolt he posat un estrep i un merlet poc desprès, que m’ha permès sortir amb certa comoditat, tot i la verticalitat de la paret. Poc a poc aquesta perd dificultat tot i trobar algun passatge difícil a prop de la reunió.

La tercera tirada comença tiesa, amb un parabolt per sobre d’un sostre que superem per l’esquerra, aquí també discrepo de la graduació, però es un tema subjectiu !!!.

Arribats al cim tan sols resta recollir el material i caminant arribar fins la carretera.

Avui ja hem complert i pensant que no tindríem temps de fer la cervesa al bar, hem portat provisions aquí dalt.

La veritat que al pasar per davant del bar Cirera encara era obert...... bufff  !!!.

J. ESTRUCH

DADES DE LES VIES

Via........ “Casablanca”

Aperturistes......... desconegut

Material utilitzat.......... cintes exprés

Dificultat Màxima...............   V

Via..........  “Fraudes famosos”

Aperturistes...... desconegut

Material utilitzat ....... cintes exprés, aliens

Dificultat màxima......... V+

Via .................  “ Perfiles de luz”

Aperturistes ........ Kush Mañez

Material utilitzat............... cintes exprés

Dificultat màxima.............  V+

Via.................... “ Gudaris”

Aperturistes...................... Kush Mañez i Annalisa Gonzalez

Material utilitzat.................  cintes exprés , camalots fins el Nº1

Dificultat màxima.................  V+/Ae

 DIJOUS, 08 D’ ABRIL

Fa dies que la tele va llançant globus sonda del tancament comarcal i el dimarts va confirmar-se, a partir de dijous “tancament comarcal”.

Per tant ho tenim clar, dijous cal aprofitar per anar a “entrenar” lluny.

Ens decantem per anar a Rasquera  a terres del Ebre on uns companys han obert un parell de vies que complementen les dues que ja hi ha a la zona.

A més, és una zona que no coneixem i tant a l’Isabel com jo, ens agrada anar a conèixer nous racons on escalar.

Esbrinar la zona ens ha costat una mica, però una vegada orientats cap problema.

Deixem el cotxe en una explanada i davant nostre tenim les parets. Un xic més amunt, al costat d’una bassa comença un camí ben fitat que ens deixa a peu de via.

La nostra intenció es fer les dues vies més recents i comencem per la que esta més al Est, la via “ Xorto’s i les furies diaboliques”.

La via esta ben assegurada, però amb la roca encara una mica tendre, sobretot a les tirades superiors.

La primera tirada comença per una placa molt compacte que ressegueix un díedre fins arribar a l’altura d’una plataforma que surt a la dreta on trobem la reunió. Hi trobarem quatre parabolts i un pont de roca.

La segona tirada surt per la dreta i segueix un díedre/canal tombat i herbós, molt fàcil fins a entrar a la reunió, cal anar en compte amb la roca solta que hi ha. Per assegurar el recorregut trobarem un parabolt i tres ponts de roca.

La tercera tirada, surt just a sobre la reunió per un díedre vertical, molt ull !!! en no tirar pedres que van directes sobre el company de la reunió. Cal seguir el díedre fins a sortir a l’aresta i desprès seguir aquesta decantant-nos a l’altre vessant per evitar tirar pedres sobre la reunió. Aquest darrer tram ja es més fàcil. La reunió la trobarem sobre un replà que fa l’agulla. La tirada esta equipada amb cinc parabolts i es pot reforçar amb bagues als arbres.

La quarta tirada, serà la tirada més bonica del recorregut, ara cal anar en compte amb la roca i puges amb tensió de no tirar pedres al company de sota. S’ enfila per un díedre ben assegurat però a voltes amb roca precària, nosaltres hem netejat molt però encara queda feina. Assegurada amb set parabolts, nosaltres hem posat un camalot Nº 2. La reunió esta uns cinc metres per sobre de la sortida del diedre.

La cinquena tirada comença amb una grimpada fàcil fins arribar a una feixa que remuntem fins just sota una petita agulla ( Punta Xenia) on trobarem un pont de roca gran per fer reunió, (també es pot seguir i fer l’agulla en la mateixa tirada), però nosaltres hem preferit fer la reunió.

La sisena tirada, llàstima que és molt curta, però presenta la millor roca del recorregut (i amb una textura també diferent a la resta de recorregut). Superem l’agulla per una fissura ample i baixem des grimpant per la vessant oposada.

Altre vegada a la feixa fem reunió en algun arbre, (no hi ha res).

Per baixar, nosaltres hem rodejat l’agulla i caminant hem arribat al final del tram de grimpada de la penúltima tirada. Aquí i aprofitant un pi , hem muntat un petit passamà /ràpel fins la quarta reunió.

A partir d’ aquí, amb instal·lacions preparades hem fet tres ràpels fins el terra, R4 a R3, R3 a R1 i R1 al terra, just al costat de les motxilles.

Volíem fer la segona via, però el fred i la roina que esta caient ens fan decidir i canviem l’ escalada per un bon plat per dinar

J. ESTRUCH.

DADES DE LA VIA

Nom...... “ Dels Xorto’s i les furies diaboliques”

Aperturistes....... Pere Giró, Angel Guillen, Benjami Audet

Material necessari............10 cintes expres i joc de Camalots fins Nº2  (no imprescindible)

Dificultat Màxima........ V

 DIMECRES, 14 D’ABRIL

Aquesta setmana m’ha calgut canviar els plans a corre cuita. No tinc cangur per dijous i divendres farà un temps de pena. O sigui que em toca sortir dimecres, però som dimarts per la tarda.

Començo a trucar companys i per sort la cordada del Joan i l’Isabel m’acullen.

He tingut sort.

Ens trobem a Collbató però sense tenir cap objectiu clar, i aviat optem per la proposta que ens fa el Joan, anar a la Bola de la Partió i fer la via Nuria sortint per la Siddharta.

Fem l’aproximació al Refugi sense preses perquè encara fa força fred i el cel esta completament tapat.

A peu de via , tot segueix igual, molta humitat, el cel tapat i força fred. Però la tranquil·litat que hi ha avui per Agulles no es paga amb cap preu, (estem completament sols).

La primera tirada se’ns fa estranya, molta molsa als primers metres on ens cal fer A0 per no caure a terra. Superats els primers metres la roca millora i fem reunió sota un petit desplom. A la tirada hem trobat un espàrrec de parabolt sense plaqueta que cal adaptar amb una bagueta o portar una femella i una plaqueta.

La segona tirada, comença amb un petit desplom o molt vertical com vulguis dir-li però que hem fet amb estreps Ae fàcil  fins que la paret perd verticalitat, aleshores cal sortir en lliure cercant les febleses que dona la roca. Pocs metres sota la reunió hem fet un nou pas d’artificial abans d’entrar al tram final de la tirada on hem trobat que es millor entrar per la dreta.

La tercera tirada , surt per la dreta de la vauma on hi ha la reunió i als pocs metres trobem un nou espàrrec sense plaqueta, (hi ha gent molt valenta a qui els sobra les assegurances), a nosaltres, no!!. La tirada segueix amb un tram més fàcil i una apretada consistent en el tram final de la tirada on farem reunió sota la bola..

La quarta tirada, és simplement un canvi de reunió per situar-nos sota la bola però al principi de la darrera tirada de la via Siddharta.  

La darrera tirada comença amb un tram d’artificial equipat però força desplomat, poc a poc la paret perd inclinació i al final surt en lliure per fer els darrers metres fins la reunió.

Aquí dalt el vent gelat es fa notar més i no triguem gens a baixar i marxar directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................  Nuria  (Bola de la Partió)

APERTURISTES ......    J. Oliva, G. Arias, J. Coll, J. Briz, Pere LL. Ibars

MATERIAL NECESSARI...... 14/15 cintes, estreps, (alguna femella i plaqueta per material robat)

DIFICULTAT MÀXIMA ........ V/Ae

 DIUMENGE, 18 D’ ABRIL

Creiem que aquesta setmana s’ aixecarien les restriccions però esta vist que encara ens volen fer patir una mica més.

Els plans que teníem per sortir els guardarem per a properes setmanes i aquesta anirem a fer alguna via que ens ha recomanat algun company.

Ens decidim per tornar a la Miranda del Pas del Princep així farem un dia complert d’ escalada i caminada.

Aquesta vegada decidim fer l’ aproximació pel camí del Vermell del Xincarró , no sé si és més curt que el que passa pel Clot del Tambor però el que si es segur més agradable i amb millor vista.

Desprès d’ una hora llarga de patejar ja estem a peu de via i ens preparem per començar l’ escalada.

La primera tirada comença amb uns passos molt fins però poc a poc va canviant i els cigronets típics de la zona deixen pas a pedres més grans i verticals on cal treballar be de peus i equilibri. Les assegurances, amb una mica d’ aire però les justes i necessàries.  La reunió la trobem a trenta metres en mig d’  un mar de pedra.

La segona tirada s’ enfila recte i la primera assegurança que trobem és el creuament amb la via “Blava”, desprès trobarem dos parabolts més en un tram un xic vertical, però quan la paret s’ ajeu ja no trobem res més fins la reunió.

La tercera tirada comença amb un petit tram vertical on cal anar en compte amb la roca (un xic trencada), la progressió per l’ esquerra de les assegurances és millor que seguir aquestes. A trenta metres hi ha una reunió que ens hem saltat i la paret comença a ajeure’s i cal navegar  per trobar les poques assegurances que hi ha.

Nosaltres hem fet reunió en dos espits sota d’ un petit ressalt, però desprès hem vist la reunió uns deu metres a l’ esquerra nostre (s’ hi pot anar directament). Ens hem adonat del fet perquè la ressenya sortia recte amunt amb dues assegurances i aquí no n’ hi ha cap, (tot i que es factible pujar-hi).

Ja a la via, superem un tram vertical on les assegurances també les hem trobat a contramà, però es deixa fer bé, desprès un tram fàcil per arribar al mur final. En aquest tram, també com a la tirada anterior, millor anar per l’ esquerra de les assegurances. Superat aquest mur la paret perd verticalitat i farem reunió al final de la placa.

La darrera tirada és de tràmit (obligat per sortir), cal pujar per terreny trencat fins un replà i desprès seguir per una canat arbrada i una placa ajaguda que ens deixa al cim de la Miranda.

Recollit el material, decidim anar fins el camí que va al Coll de Port per baixar pel camí de les grutes.

Avui com que anem amb temps, si que podrem fer la cervesa amb tranquil·litat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

VIA..........La Makita Platea

APERTURISTES .......Juan Lazo i Marc Cuesta

MATERIAL NECESSARI..................10 cintes expres

DIFICULTAT MÀXIMA......................  6a

DIJOUS, 22 D’ ABRIL

Fa molts dies que tenia ganes d’ escalar amb granet, però el confinament comarcal feia impossible fer-ho. Ara amb la possibilitat d’ anar a Andorra  n’ he tingut l’ oportunitat i li proposo a l’ Isabel anar a conèixer una zona de granet ideal per aquesta època d’ any.

El sector del “Solà d’ Enclar”ja el conec però el sector de “la Piramide”, no.

Aquesta setmana, aprofitant que no donen aigua fins les sis de la tarda ens arribem  a conèixer la zona.

Aparcar per aquests carrers de muntanya es tota una aventura però tenim sort de trobar un lloc a peu de camí on comença l’ aproximació,(és zona verda i cal pagar).

Al costat del cotxe surten unes escales  empedrades que ens porten al “camí del Rec”, (a part dels cartells el coneixerem per una sèquia oberta que va als horts). Cal seguir-la direcció frontera fins a trobar un replà ample amb un banc, (uns deu minuts caminant des del cotxe).

Aquí surt un caminet a la dreta que s’ enfila vers la muntanya i que cal seguir fins que estem sota de les parets, (en una tartera) remuntem la tartera i en dos minuts estarem a peu de via, (just entre dos sectors d’ escalada esportiva).

La primera tirada, és l’ única que he trobat amb la graduació encertada, un cinquè de placa de granet on cal posicionar-se bé per enllaçar els diferents passatges. Trobarem sis assegurances i fem reunió sota un gran desplom.

La segona és curta, la tirada te color si la coneixes, la primera assegurança en mig d’ un desplom que no sembla possible en lliure, però que si entres per l’ esquerra és més factible. Nosaltres hem posat un estrep, sortir d’ aquest  i posar-se sobre una petita agulla sota un segon desplom però que presenta una fissura per progressar amb bavaresa, potent per agafar un segon parabolt, aquí hem posat altre vegada l’ estrep perquè la fissura es molt potent, i la sortida encara més, entre parabolt i parabolt hem posat el semàfor d’ aliens.

La tercera comença per una placa ajaguda i va directe a un díedre llis i desplomat, hi ha un pitó i un parabolt que estan a la mateixa altura. Al parabolt hem posat un estrep però el passatge difícil es la sortida del díedre, on cal obrir-se molt de cames i on la molsa no dona gaire tranquil·litat. La reunió uns cinc metres sobre de la sortida.

A la quarta tirada creiem que podríem relaxar-nos perquè és una placa i es veuen assegurances, però hi ha dos passatges potents, un a mitja tirada amb aire entre assegurances  molsa a la placa i un segon a la sortida del díedre final , abans d’ entrar a la reunió.

La cinquena tirada comença suau però poc a poc es complica amb trams bruts de molsa o fulles, però al tram final hi ha un off wind força potent si no portes material gros.

Aquí comencem a notar les ventades fredes que ens porten la pluja anunciada per la tarda . Ens queda una tirada per  sortir per dalt,però no tenim clar que trobarem i decidim, aprofitant que totes les reunions estan equipades per baixar, sortir per cames abans no plogui.

Un sector on segur que tornarem, donat que ens queden  algunes vies que estan dins les nostres possibilitats.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......... Joan Canut

APERTURISTES ................. La Piedra

COMPANYS DE CORDADA.......... Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI..................  12 cintes, estrep, semàfor aliens, (recomanable portar camalot nº4)

DIFICULTAT MÀXIMA ............. A1/ 6a

 DISSABTE, 24 D’ ABRIL

Sembla que aquesta setmana s’ acaben les restriccions comarcals i ens podrem moure per tot Catalunya sense perill de trobar-nos cap control que ens faci tornar a casa.

Per aquest motiu decidim quedar-nos per Montserrat i fer una sortida tranquil·la per acabar la setmana.

Al mati de dissabte encara no tenim cap objectiu clar , però quedem en trobar-nos al Bruc i acabar de decidir. Aquesta vegada serem tres perquè el Josep s’apunta a sortir amb nosaltres.

Finalment ens decidim per anar al Monestir per fer la via “Camí de l’Alsina”,  una petita joia al cor del monestir.

Recordo que quan érem joves i fèiem vida al Monestir, era una via emblemàtica que havia repetit varies vegades (parlo de molts anys enrere), però ara amb la massificació  del Monestir , ni s’hem passava pel cap de tornar-hi.

Avui, encara amb restriccions, pot ser bon moment per a tornar-hi.

Agafem les escales del pobres i fem la curta aproximació a peu de via, que esta en un replà ombrívol del camí.

Per començar escollim la variant “covarda” de la via, pel díedre de la via “ Camí del Xas”.

La via tot i els anys passats esta com la recordava, relliscosa i amb poques assegurances i les que hi ha son les mateixes que hi havia , a excepció d’un tac que ara hi hem posat un alien.

La segona tirada comença amb el passatge més fi de tota la via, deu ni do, com rellisca la roca, per sort esta ben equipada. Fem reunió dins el bosc on hi ha bons arbres  muntar-la en condicions.

Las tercera , es un canvi de reunió , caminant per dins el bosc fins a trobar el peu del següent mur. Alguna vegada hem entrat per aquest bosc per estalviar-nos les tirades de sota i fer tan sols les tirades superiors de les vies d’aquest pany de paret.

La quarta tirada és la primera de les tres tirades boniques que tenim per sobre, comença amb una rampa que poc a poc es posa vertical i amb un final de tirada espectacular que no dificil.

La cinquena tirada, segueix la mateixa tònica de l’anterior perquè es la mateixa placa, vertical amb les assegurances justes  i amb algun pas picant entre alguna d’elles. La reunió la fem fen un replà molt còmode al peu del darrer ressalt.

Aquesta tirada és un xic més mantinguda que les anteriors i amb un grau més ajustat. Però l’elegància del recorregut fa que sigui la millor de les tirades de la via. Fem reunió quan la placa perd verticalitat.

D’aquí al cim queden un quinze metres fàcil però de roca trencada on cal anar en compte i fem la darrera reunió a peu del camí que puja a Sant Benet, poc abans d’ arribar al mirador.

Avui hem gaudit d’un dia tranquil i per acabar d’arrodonir-ho baixem al Bruc per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................”Camí de l’Alsina”

APERTURISTES...... M. Millet, N. Dalmases, J.A. Martin

COMPANYS DE CORDADA............ J. Bagué, I. Notivoli

MATERIAL NECESSARI...................  12 cintes expres.

DIFICULTAT MÀXIMA .....................  V+

 DIJOUS, 29 D’ ABRIL

Portem una setmana de “primavera” total i no ens queda d’ altre que confiar amb “meteoblue”.

La colla ha sortit algun dia de la setmana aprofitant forats de bon temps, però jo tinc que conformar-me amb el dijous.

Aquesta setmana s’ha apuntat el Joan, però l’ Isabel ens ha fet el salt.

Com que no coneix la zona i el temps diuen que serà bo pel Sud, li proposo d’ anar a Rasquera per fer la via “Pastissets farcits” dels companys Alarcon i Rovira.

Sortim d’ Esparreguera a les 7,45 i enfilem per l’ autopista direcció Tarragona. No ens aturem fins arribar a la benzinera de Ginestar on sabem que podrem esmorzar de forquilla i ja estarem quasi arribant a la zona.

Aquesta vegada no em costa gens trobar el camí i aviat arribem al pàrquing on deixarem el cotxe.

Com sempre, tranquil·litat absoluta assegurada.

Arribem a peu de via en poca estona i comencem l’ escalada.

La primera tirada comença per una placa ajaguda que anem superant en direcció a un díedre. La reunió esta just acabar el díedre, darrera un gran pi. La tirada es bonica i ben assegurada amb la roca molt compacte.

La segona tirada , ja es una mica més picantona, surt per l’ esquerra de la reunió per anar a superar un díedre molt vertical, les assegurances fan que la progressió pugui ser fluida i sense patiments.

La tercera tirada és el peatge que cal pagar per donar longitud a la via, cal superar un caos de blocs fins arribar a una placa compacte uns vint metres més amunt. La tirada esta neta i a la reunió tercera tan sols trobarem un parabolt amb un maillon, (no es veu gaire perquè queda darrera un pi gran). Es pot reforçar la reunió tant amb el arbre com amb algun flotant.

La quarta tirada supera la placa on hi ha la reunió i s’ enfila fins agafar l’ aresta que remuntem uns vint metres fins uns pins grans darrera dels que hi ha la reunió.

En aquesta tirada trobarem un parabolt i un parell d’ arbres per llaçar. Nosaltres hem posat un totem abans de sortir a l’ aresta.

D’ aquest punt hem fet un rapel fins la segona reunió (ull !!!) a la sortida del rapel el terreny es molt trencat amb grans blocs, tot i la neteja que han fet encara n’ hi ha i si cauen sobre la corda, ja podeu acomiadar-vos d’ ella. Per sort la segona reunió que separada de la vertical de baixada.

Nosaltres hem fet un rapel directes al terra, encara que ha costat un xic tibar la corda.

Veiem que encara tenim temps i la meteo no ens ha enganyat, segueix sense ploure, per tant, decidim fer la via del “Xortó’s i les fúries diabòliques”.

Com que jo ja l’ he fet, deixo al Joan les tirades més boniques perquè les gaudeixi.

A la tercera tirada el temps ens ha fet una amenaça però ens ha permès seguir escalant. També hem aprofitat l’ escalada per acabar de fer neteja i tirar algun bloc de la quarta tirada que tot i estar sanejada li fa falta

No tindrem temps d’ arribar al bar perquè falten 15 minuts per les cinc, però anem preparats per fer la cervesa “in situ”.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................   “Pastissets farcits”

APERTURISTES................  Joan Rovira i Antoni Alarcon

COMPANYS DE CORDA..............  Joan Vidal

MATERIAL NECESSARI......... joc discret de flotants, 12 cintes (alguna extensible)

DIFICULTAT MAXIMA .......... 6a

DADES DE LA VIA

NOM................”Xortó’s i les fúries diabòliques”

APERTURISTES ......Pere Giró, Angel Guillen, Benjamí Audet

COMPANYS DE CORDA ..........Joan Vidal

MATERIAL NECESSARI....... joc discret de flotants, 12 cintes (alguna extensible)

DIFICULTAT MÀXIMA........  V